El llenguatge exclusiu
Ara que la crisi de l’habitatge fa la ciutat inevitablement inhabitable, ha emergit una parella verbal tan vehement com els Pimpinela, aquells germans argentins que canten baralles de parella. Els Pimpinela verbals són un propietari i una llogatera. El primer, un tipus humà de llarga tradició històrica. La segona, una novetat terminològica aportada per l’encert comunicatiu del Sindicat de Llogateres.
En temps de Josep Pla, parlar de propietaris remetia a la ruralia, en relació amb les grans extensions de terreny que recull el terme terratinent , i els llogaters eren una modalitat urbana dels masovers. Després de Goldman Sachs, el terme propietari conviu amb el més neutre de tenidor , sobretot si té moltes propietats i, doncs, és un gran tenidor . L’amarga realitat és que molts no tenen cara perquè operen emmascarats rere persones legals múltiples constituïdes com a fons d’inversió. Ara mateix, l’habitatge és la preocupació principal de molta gent, especialment dels joves menors de 35 anys. Un sistema econòmic que suscita aquestes desigualtats socials és un sistema reprovable i fallit perquè, més que bretxes, provoca falles que fracturen les comunitats.
Ha irromput un duet com els Pimpinela: el propietari i la llogatera
Però la diagnosi d’aquest mal tan feridor no condueix necessàriament a un bon tractament. N’hi ha que es limiten a començar la casa per la teulada a través del llenguatge políticament correcte. En el duet propietari i llogatera , el llenguatge presumptament inclusiu es fa servir com a escut per amagar carències estructurals.
Com es va fer tips d’explicar l’enyorada Carme Junyent, el sexisme és una discriminació lamentable entre persones per qüestions de gènere sexual, però les marques de gènere gramatical no hi tenen res a veure. Ho demostra el fet que les societats on es parlen llengües sense gènere marcat tenen els mateixos problemes de masclisme. I, tanmateix, els nostres inefables polítics continuen graponejant el gènere no marcat. Han sentit parlar mai de propietàries , banqueres o grans tenidores ? Aquests col·lectius no han tingut la sort de tenir noms de gènere invariable com artista , futbolista , periodista o turista . En comptes d’incloure, sovint el llenguatge inclusiu exclou.