La lliçó de la història
Nombrosos experts i observadors de l'actualitat política estan d'acord a assenyalar que Europa necessita respondre a les contínues provocacions i desconsideracions de Trump. S'estima que aquesta situació resulta inacceptable, ja que perjudica l'esperit europeista. Cal actuar amb fermesa. I la seva anàlisi és encertada! Tanmateix, no n'hi ha prou amb aquesta simple declaració en favor d'Europa. Cal sumar-hi que la resposta exigida podria comportar sacrificis o repercussions, les quals s'han d'assumir com una despesa inevitable per protegir els principis que Europa considera part de la seva essència. Fa temps que som conscients que ser lliures implica un esforç, tot i que també entenem que perdre aquesta condició surt molt més costós. Europa n'és plenament conscient, atès que disposem de múltiples referents històrics força recents.
Sens dubte, resulta atrevit assegurar que el passat torna a succeir. No obstant això, existeixen fets que semblen destinats a ocórrer novament. En aquest continent, a Europa, ja vam experimentar els atacs justificats per la “necessitat d’un espai vital”. Aquesta era la proclama dels nazis, els quals exigien igualment un “ordre nou”. Actualment, diversos sectors demanen el mateix i ho utilitzen per excusar la seva violència, l'assetjament al rival i l'ús del poder bèl·lic com a principi fonamental. No busquen res més ni accepten cap argument que no sigui el seu afany de control, el seu desdeny cap a la llibertat i cap a l'honra de l'ésser humà. El seu model mundial no és recent. Es tracta de la dinàmica habitual; la d'aquells autoritaris que viuen amb incomoditat davant l'autonomia aliena i que ni desitgen ni entenen el significat del respecte mutu.
Ens resulta necessari enfrontar-nos al “nou ordre” que pretén aniquilar Europa i els seus principis.
Aquesta situació no és inèdita. El continent d'Europa ja ho ha experimentat i, en conseqüència, en té ple coneixement. Així mateix, comprèn que la callada temorosa i l'acceptació resignada resulten inútils. Cal rememorar Chamberlain davant de Hitler! Aquella concòrdia que ell buscava va facilitar l'ocupació d'Àustria, seguida de Txecoslovàquia i, posteriorment, Polònia. El repòs que suprimeix la llibertat deriva invariablement en conflicte bèl·lic. El passat històric ho certifica. Ens és necessari, doncs –i el deure democràtic ens ho exigeix– oposar-nos al “nou ordre” que pretén aniquilar Europa i els seus principis. Que intenta sotmetre'ls per portar-nos cap a la insignificança i a una feblesa espantada davant de qui ens vol imposar mandats basats en ideals que no podem acceptar.
Certament, Europa no travessa la seva millor etapa actualment. Els triomfs de l’Estat de benestar mostren avui dia mancances força clares. Una mena de decepció amb la democràcia liberal empeny nombrosos ciutadans cap a postures radicals que minen la unitat europeista. Observem situacions de caos i falta de confiança. Això és cert, com també ho és que a Europa augmenten els corrents alineats amb aquells que busquen desestabilitzar-la des de l'exterior. No resulta senzill engrescar la població per protegir la llibertat, la pau i el progrés en aquests temps. Malgrat tot, cal reivindicar aquests principis precisament quan perillen, i no només quan ens convé. L'hora ha arribat. La pròpia protecció és imprescindible i comporta una despesa. Tanmateix, avui i en qualsevol època, ser lliures implica un preu.
Serà necessari assumir perills i estendre els marges de la protecció d’Europa. O ens protegim, o triomfaran aquells que ens posen en risc. Serà complicat i tot plegat comportarà un preu. S’exigiran renúncies i deures inèdits. Ens caldrà un sistema de govern diferent que deixi enrere el consens total. S’haurà d’incentivar la ciutadania mitjançant iniciatives que uneixin la diversitat. Hem de tenir present que, en no actuar anteriorment, el preu va resultar molt més elevat. Ucraïna no ha de romandre aïllada; ni Grenlàndia pot quedar-se sense el nostre suport; ni Gaza pot transformar-se en una sala de jocs; ni les Nacions Unides poden ser reemplaçades per una Junta de Pau que només persegueix el conflicte; no pretén esquivar-lo, sinó validar la seva guerra. Si pensem que aquest escenari no ens força a reaccionar, estem condemnats. I Europa no desistirà –sens dubte!– de mantenir la llibertat de tothom, ja siguin europeus o d'altres indrets. Comptem amb un punt a favor: l'aprenentatge del passat!