El Govern espanyol aprovarà regularitzar almenys mig milió de migrants
Migració
La Funcas estima que hi ha unes 840.000 persones en situació irregular a Espanya
CuesalSaier, el servei d’atenció a immigrants de Barcelona, en una foto d’arxiu
El Govern espanyol aprovarà avui un reial decret que permetrà la regularització extraordinària d’immigrants que acreditin que han arribat a Espanya abans del 31 de desembre del 2025. La mesura, que tira endavant gràcies a l’acord aconseguit amb Podem després de mesos al cal aix, podria beneficiar més de mig milió de persones, que podran acollir-s’hi fins al 30 de juny. La regularització extraordinària s’articularà per mitjà d’un reial decret, per això no haurà de ser convalidat al Congrés dels Diputats, on el Govern espanyol es pot exposar a patir una altra derrota parlamentària.
El text, que durant la tarda d’ahir estava sent ultimat, recull que les persones que es vulguin acollir a la regularització han d’acreditar –a més de ser a Espanya abans que finalitzés l’any passat– que no tenen antecedents penals i que han estat al país almenys cinc mesos en el moment de la sol·licitud. Aquest últim requisit, segons expliquen fonts al corrent de la negociació, podrà acreditar-se amb documents com el padró, informes de cites mèdiques, certificats d’assistència a recursos socials, contractes de lloguer o altres papers com ara justificants d’enviament de diners o bitllets de transport. Una vegada que es presenti la sol·licitud, quedaran suspesos els procediments de retorn o les ordres d’expulsió per motius administratius –o per treballar sense permís–. Quan aquesta sol·licitud sigui admesa a tràmit, es concedirà una autorització de residència provisional que permet treballar de manera legal i accedir a altres drets fonamentals, com l’assistència sanitària. Si la resolució és favorable, es concedirà un permís de residència per un any, al final del qual podrà sol·licitar-se una autorització ordinària, que es preveu al Reglament d’ Estrangeria.
La pressió de Podem ha fet efecte després que el PSOE, el mes de maig passat, optés per negociar amb els grups parlamentaris la iniciativa legislativa popular que va arribar al Congrés amb l’aval de 700.000 firmes. Si s’aprova aquest text, instava el Govern espanyol a aprovar la regularització extraordinària en un termini de sis mesos. L’acord amb Podem fa saltar el pas del tràmit parlamentari, desbloquejant la proposta que va ser paralitzada a començaments de l’estiu passat, quan al PSOE li va esclatar el cas Cerdán.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va qüestionar la regularització i va afirmar que la política migratòria del cap de l’ Executiu, Pedro Sánchez, “és tan esbojarrada com la ferroviària”. El líder de Vox, per la seva banda, va afirmar que la decisió forma part de la voluntat del Govern espanyol de reemplaçar els espanyols per estrangers.
Feijóo critica la decisió de l’Executiu, que considera tan esbojarrada comla gestió ferroviària
Hores abans que transcendís aquesta regularització extraordinària, la Fundació dels Bancs i Caixes de CECA (Funcas) feia públic un estudi en què s’estima que el nombre d’immigrants en situació irregular a Espanya s’elevava a 840.000, a 1 de gener del 2025, el 91% dels quals procedeixen de països llatinoamericans, principalment de Colòmbia (288.000), el Perú (107.500) i Hondures (90.300). El document difós pel centre d’investigació social i econòmica destaca que en vuit anys, del 2017 al 2025, els ciutadans no comunitaris s’haurien duplicat fins a arribar a la xifra de 4,9 milions, mentre que la població sense papers pràcticament s’hauria multiplicat per vuit: de 107.000 als 840.000.
A força distància de les nacionalitats americanes, que sumen 760.000 residents en situació administrativa irregular, hi ha les persones arribades de països africans (50.000), asiàtics (15.000) i europeus (14.000).
Tal com explica María Miyar, directora d’estudis socials de la Funcas, aquestes estimacions són el resultat de restar al total d’empadronats no comunitaris les persones amb autorització de residència o que estan en procés de renovar-la; les que disposen d’un permís d’estudis, i les que estan pendents de la resolució d’una petició de protecció internacional. Miyar destaca que, a diferència d’altres estudis, el de la Funcas ha analitzat país per país, de manera que els resultats són més precisos.
Els estrangers en situació administrativa irregular representen el 17,2% del conjunt d’immigrants no comunitaris, segons l’estudi.
La mesura, fruit de l’acord amb Podem, no necessitarà el posterior aval del Congrés
La Funcas lamenta “l’escassa planificació de la política migratòria espanyola, sense una estratègia clara sobre el volum d’immigrants a rebre ni sobre les seves característiques”. En aquest sentit, fa una crida a implementar mesures per orientar la immigració “cap a sectors de l’economia amb escassetat de mà d’obra i, en gran manera, amb requeriments de qualificació”.
