Gir de Trump a Minneapolis

L’assassinat –perquè així cal qualificar-lo després de veure els vídeos nombrosos que desmenteixen la versió oficial de l’ Administració Trump– d’un segon ciutadà nord-americà en menys de tres setmanes a Minneapolis per trets d’agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) ha apujat la tensió i la indignació al màxim no només en aquesta ciutat, sinó a tot el país.

Alex Pretti, un infermer de 37 anys, succeeix Renée Good en la llista tràgica de víctimes mortals abatudes per la policia migratòria de Trump. Un cos amb llicència per matar, implicat en desenes de tirotejos els últims mesos i al qual la Casa Blanca defensa per tots els mitjans potenciant el missatge d’impunitat absoluta dels seus agents. El Departament de Seguretat Na­cional ( DHS), que Kristi Noem dirigeix i del qual depèn l’ICE, ha qualificat Good i Pretti de “terroristes domèstics”, demonitzant les víctimes i enaltint els agents federals.

La situació a Minneapolis pot acabar sent una rèmora política per a Trump, ja que gran part de l’opinió pública no comparteix les mesures antiimmigratòries a les ciutats. Les batudes massives, per bé que continuen tenint el suport dels lleials del moviment MAGA, poden esdevenir un problema en un any electoral. L’ofensiva pensada per reforçar el discurs de mà dura s’ha transformat en un conflicte polític que pot complicar la legislatura al president.

Per això ara Trump rebaixa el to, es desmarca de la versió de Noem i afirma que la seva Administració “ho està revisant tot” després del nou tiroteig mortal, mostrant-se disposat a retirar l’ICE de Minneapolis, tot i que no ha dit quan. Ahir va anunciar que envia a la ciutat Tom Homan, el seu tsar de la frontera i rival de Noem, per agafar el control de l’ICE, cosa que suggereix una nova estratègia per calmar les crítiques en la seva base de seguidors. Noem, que va elogiar la decisió de Trump, s’ha centrat en les xifres brutes de deportacions, col·locant la Patrulla Fronterera, dirigida per Greg Bovino, al capdavant de les operacions dirigides tradicionalment per l’ICE. Homan, en canvi, defensa un enfocament més específic de les deportacions, centrant-se en la detenció i l’expulsió d’immigrants no autoritzats amb antecedents penals. Tot això subratlla la disputa interna en el si de l’ Administració republicana sobre l’execució de l’agenda d’immigració del president.

Trump, per afeblir les institucions i enfortir el seu poder passant per sobre de l’ Estat de dret, ha convertit l’ICE en un cos que violenta les lleis i la Constitució, atès que no respecta el dret a la llibertat d’expressió. Els residents de Minneapolis mantenen la protesta i fins ara l’exerceixen de manera enèrgica però pacífica. Tanmateix, qualsevol espurna violenta, provocada o no, podria causar una escalada que donaria a Trump l’excusa que busca per invocar la llei d’ Insurrecció i desplegar l’exèrcit a l’estat de Minnesota. Per evitar aquesta situació, el governador demòcrata de l’estat, Tim Walz, ha demanat que l’ICE abandoni Minneapolis i ha desplegat la Guàrdia Nacional per garantir la seguretat a la ciutat. Ara, a més, Trump ha exigit a les autoritats de Minnesota el lliurament dels registres electorals de l’estat, la qual cosa posaria en mans del Govern federal dades privades de milions de nord-americans. Walz ha rebutjat la petició.

Els expresidents Obama i Clinton han demanat als nord-americans que s’oposin a l’ICE donant suport a les protestes pacífiques, i aquests fets han accentuat la caiguda de popularitat de Trump i han provocat un xoc institucional amb el govern de Minnesota i un malestar en el Partit Republicà, on han sorgit les primeres fissures. Alguns congressistes i senadors han dit que l’ICE no pot tenir carta blanca, que la seva credibilitat i la del DHS estan en joc, i reclamen investigacions independents. És important que els republicans surtin de la letargia i mostrin fermament a Trump els límits que no ha de traspassar.

Pel que fa al Partit Demòcrata, acusa Trump de fer servir la política migratòria com a excusa per prendre el control d’estats rivals i manipular així les eleccions de midterm del novembre. Ja va deixar clara la seva desaprovació a la Cambra de Representants i ara, fent servir una de les poques armes legislatives que li queden, votarà al Senat contra la llei de finançament que inclou fons per al DHS, que supervisa l’ICE. El Congrés té fins al dia 30 per finançar el Govern federal, que s’arrisca a un nou tancament parcial pocs mesos després que el país visqués el shutdown administratiu més llarg de la seva història entre l’octubre i el novembre passats.