Hem tocat fons?
Opinió
Les dimissions dels alts càrrecs de Renfe i Adif no milloraran l’humor dels usuaris de Rodalies. El seu principal interès és que els trens funcionin i això no està encara garantit ni de bon tros. De tota manera, és de justícia que aquells que van firmar un document donant la seva paraula que les línies eren segures siguin cessats si després es comprova que no ho són. És el mínim que es pot exigir.
La decisió té una segona lectura política i no és cap altra que intentar salvar la cara al Govern de la Generalitat, que està patint un desgast igual o més gran que el que pateix el Govern central per aquesta crisi. Calia posar algun cap en una pica a la plaça Sant Jaume perquè no sembli que el desastre d’aquests dies sortia de franc.
Però el problema de fons és molt lluny de resoldre’s. I els dos substituts que arriben a ocupar els nous càrrecs a Renfe i Adif a Catalunya tenen números per ser efímers a causa de la caòtica situació de la xarxa. El dèficit històric d’inversions i manteniment del servei s’ha fet cada vegada més gran i ningú no pot garantir en quin moment Rodalies estarà en condicions òptimes. Com que del que es tracta ara és de salvar la crisi de la manera que sigui, el Ministeri de Transports va anunciar ahir una partida de 1.600 milions d’euros que se sumaran als que estaven pressupostats per al pla de Rodalies 2030. La suma ja arriba als 8.000 milions. Està molt bé. Benvinguts siguin, però el problema és d’execució.
Ja sabeu els precedents. El Consell de Ministres, amb José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar l’any 2009 un pla per a Rodalies per un import de 4.000 milions dels quals només se’n van materialitzar uns 500. Vuit anys després, Mariano Rajoy va anunciar un altre pla per la mateixa quantitat –4.000 milions– amb un resultat semblant.
A hores d’ara, la desconfiança és total. Per molta bona voluntat que demostrin els uns i els altres,
les desinversions de tots aquests anys i el consegüent servei pèssim que s’ofereix fa que regni l’escepticisme.
La pregunta que ens hem de fer és si hem tocat fons en la crisi de Rodalies o encara ens queden més coses per veure. Sortir d’aquest pou encara costarà uns quants dies.
