L’exèrcit d’Israel recupera les restes de Ran Gvili, l’últim ostatge de Gaza
Guerra a l'Orient Mitjà
El retorn dels cossos de tots els segrestats, condició israeliana per reobrir Rafah
Una dona caminant ahir per la plaça delsOstatgesdeTel-Avivdavant de cadires amb la foto deRan Gvili
L’ exèrcit d’Israel va confirmar ahir la localització del cos de l’últim ostatge capturat per
Hamàs el 7 d’octubre del 2023. El cos de Ran Gvili va ser trobat en un cementiri al nord de la franja de Gaza i, segons el portaveu militar Effie Defrin, les seves restes ja es dirigien cap a territori israelià.
“Després de completar el procés d’identificació del Centre Nacional de Medicina Forense en cooperació amb la Policia d’Israel i el Rabinat Militar, els representants de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han informat la família del segrestat, el difunt Ran Gvili, que el seu ésser estimat ha estat identificat i ja torna per ser enterrat”, va declarar Defrin a través d’ X.
La magnitud de la destrucció de Gaza i la falta de maquinària van complicar la feina dels equips de rescat
El final de la crisi dels ostatges és clau per desencallar la
segona fase de l’acord d’alto el foc, segons el Govern de Benjamin Netanyahu.“Amb això han estat retornats tots els segrestats de la franja de Gaza”, va afegir el portaveu.
El primer ministre va certificar que Israel ha complert amb la “missió moral” de tornar tots els segrestats als familiars, mentre que l’ exèrcit també ha celebrat haver complert la promesa de “no abandonar mai ningú”.
“El Govern d’Israel ha complert la seva missió moral i ètica de tornar a casa tots els ostatges, vius i morts”, va declarar Netanyahu davant del Parlament israelià.
El 7 d’octubre del 2023,
durant l’atac de Hamàs en territori israelià que va desenca-
denar la guerra a la franja de Gaza, 251 persones, entre les quals 44 que ja havien mort,
van ser segrestades per utilitzar-los com a ostatges per
Hamàs i grups aliats. Del total de 207 ostatges capturats amb vida, 41 van morir o van ser
assassinats durant el captiveri.
El president israelià, Isaac Herzog, va destacar que ara, “per primera vegada des del 2014, cap ciutadà israelià no està retingut a Gaza”. Entre
els ostatges lliurats a Israel també hi constaven quatre israelians capturats abans del tràgic
7 d’octubre.
L’oficina del primer ministre va declarar que obrirà el pas de Rafah, al sud de la franja, per a la circulació restringida de persones. “Com a part del pla de
20 punts del president Trump, Israel ha acceptat una reobertura limitada del pas de Rafah només per al pas de vianants, subjecta a un mecanisme d’inspecció israeliana complet”, va informar l’oficina del primer ministre Netanyahu, a la xarxa social X, diumenge passat.
Gvili, policia de professió,
va ser ferit i capturat per combatents de Hamàs durant els atacs del 2023 i va morir a l’enclavament durant l’ofen-
siva israeliana. Després de la firma de la treva a l’octubre, el grup islamista gazià es va comprometre a lliurar tots
els ostatges –vius i morts– que quedaven dins del territori
palestí.
Tot i això, la magnitud de la destrucció de Gaza i la falta de maquinària va complicar la
feina dels equips de rescat; Israel, per la seva banda, va acusar Hamàs d’obstaculitzar la recerca i va respondre amb atacs sobre la franja. La devolució de l’anterior ostatge va tenir lloc
al desembre i, des d’aleshores, les pluges dels últims mesos han aturat qualsevol mena
d’excavació.
Un responsable militar va detallar a l’agència Reuters que les restes de Gvili eren a les
zones de Shujaiya, Daraj i Tuffah, basant-se en informació d’intel·ligència, i que les indagacions es podrien allargar durant dies. Va assenyalar que les
tropes estaven acompanyades per rabins i experts dentals
per ajudar a identificar l’ostatge israelià.
Segons dos residents de la ciutat de Gaza, la recerca es va dur a terme en un cementiri del barri de Tuffah, que allotja centenars de cossos. Els veïns, en condició d’anonimat, van afirmar que els soldats israelians van estendre els
cadàvers a terra per examinar-los. Per la seva banda,
Hamàs va confirmar la recerca i va assegurar que havia lliurat als mediadors la informació de què disposava sobre el lloc on “trobar les restes del captiu”.