Els abusos a la família, de Vogel
Estrena teatral
Marilia Samper dirigeix ‘Com vaig aprendre a conduir’, la peça de l’autora nord-americana guanyadora d’un Pulitzer
Mireia Aixalà i Ivan Benet protagonitzen 'Com vaig aprendre a conduir', de Paula Vogel
Una dona guarda un secret que, després d’anys de silenci, està a punt de revelar. Ella és la protagonista de l’obra de Paula Vogel Com vaig aprendre a conduir, que s’estrena a la sala Beckett i té un malnom, Coseta, que es va guanyar a l’instant de néixer, definida pel seu sexe. La dona del secret guia el públic en un viatge emocional a través dels revolts de la memòria: al seient d’un cotxe, al menjador de casa, als passadissos de l’institut, allà on la seva educació afectiva i sexual es va construint, deformada per la visió misògina i sexualitzada del seu entorn.
La sinopsi diu: “Amb una estructura fragmentada i esquitxada d’humor i cançons, Com vaig aprendre a conduir reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, en la qual es va teixint la teranyina subtil i perversa de l’abús disfressat d’afecte”.
“Són violències que van generant un sentiment de deute i confiança, amb què s’aconsegueix dominar l’altre”
Amb traducció al català d’Helena Tornero i direcció de Marilia Samper, ara arriba aquesta obra de l’autora nord-americana Paula Vogel (Washington, 1951), que va rebre el premi Pulitzer l’any 1998, i el premi Tony quan va ser reestrenada el 2022.
El director de l’emblemàtica sala del Poblenou, Toni Casares, manifesta: “Ens diuen que només hauríem de programar autoria catalana contemporània a la Beckett, però creiem que aquesta autoria també ha de dialogar amb la gran autoria contemporània internacional. Hi ha llacunes inexplicables, com la de la senyora Paula Vogel, que ha tingut molt poca presència a casa nostra. Es tracta d’una dramaturga de primera magnitud, que avui fins i tot té premis a nom seu”.
Què fa Vogel en aquesta obra? Porta l’espectador “per les cantonades del trauma i de la infància robada en aquesta història crua –alhora divertida i devastadora– d’iniciació, d’aprenentatge i de supervivència”. Vogel és autora d’un teatre amb una marcada personalitat, que aborda temes socials controvertits, com la prostitució, la injustícia, l’homofòbia o l’abús sexual.
Lee también
La directora del muntatge, Marilia Samper, explica: “Els abusos i les agressions cap a les dones s’engendren en el nucli familiar i com construïm la nostra educació afectiva. L’obra tracta sobre els abusos cap als nens. És una funció dels anys noranta que, malgrat això, continua vigent. Que el 90% dels abusos a nens es produeixin dins de l’àmbit familiar és esfereïdor”.
I confessa: “Jo només en puc parlar a través del teatre. Paula Vogel ho fa d’una manera molt intel·ligent, a través d’una mescla de molts codis, perquè el públic no es deixi endur pel relat i que sempre tingui un peu fora. Crea un joc teatral molt bonic, amb un personatge coral, que ella denomina el cor grec”. Samper afegeix: “M’interessen molt les violències soterrades, que no passen de manera explícita, que van generant un sentiment de deute i confiança, amb què s’aconsegueix dominar l’altre. A l’obra podem jugar amb molts elements, per poder explicar una història complexa i sensible”.
El repartiment l’encapçala Mireia Aixalà en el paper de Coseta, i l’acompanyen Ivan Benet, Alba Gallén, Blai Juanet Sanagustin i Kathy Sey. A Benet, a qui li ha tocat fer de dolent, l’equip li reconeix la generositat com a actor, i ell conclou: “És un personatge repulsiu, fastigós, que abusa de la neboda des dels 11 anys. Quan ho explico als pares i mares de l’escola, tothom en coneix algun cas, estem atrapats en aquesta xarxa d’abusos familiars”.