El bitcoin i la resta de criptomonedes, malgrat els detractors, ja s’han convertit en un dels integrants clau del sistema financer internacional, tant per la quantitat enorme de diners que mouen com per la capacitat d’influència que tenen sobre la resta d’actius. El món cripto és, per tant, tan important quan puja molt com quan registra caigudes sensibles en les cotitzacions, tot i que se sap que les monedes amb què opera estan subjectes a un gran comportament especulatiu.
El bitcoin, la gran criptomoneda de referència, ha perdut un 50% des dels màxims de l’octubre passat, quan es cotitzava a 126.251 dòlars. L’últim mes, en concret, ha estat el pitjor des del 2018. Ha caigut, per tant, per sota de la barrera dels 70.000 dòlars. El procés de caiguda és global per a tot aquest sector. En conjunt, segons els experts, es calcula que el valor total de mercat de totes les criptomonedes s’ha deixat prop de dos bilions de dòlars en aquest període.
No és estrany que tots els inversors en aquests actius financers, ja siguin particulars o institucionals, estiguin preocupats. Aquesta inquietud, a diferència del que passava en els vaivens anteriors del valor de les criptomonedes, s’agreuja ja que ara cauen en picat mentre que la resta d’actius pugen, es mantenen o en tot cas cauen molt menys. És el cas de l’or, la plata i els mercats borsaris.
La crisi actual de les criptomonedes pot suposar un risc per al sistema financer
La intranquil·litat ha augmentat des de dimecres passat per la decisió de la plataforma nord-americana d’intercanvi de criptomonedes BlockFills de suspendre les retirades de dipòsits dels clients. Aquesta companyia, fundada el 2018 a Chicago, justifica la mesura com un intent de protegir els clients davant la caiguda que experimenten les monedes digitals. L’empresa va registrar 61.000 milions de dòlars de transaccions l’any passat.
La causa original de la crisi actual de les criptomonedes podria estar en el clima d’incertesa per la futura reglamentació al seu favor que impulsa el president dels Estats Units, gran partidari i defensor d’aquests actius, amb què ha obtingut beneficis milionaris. L’esmentada llei, la Digital Asset Market Clarity Act, la va aprovar la Cambra de Representants el mes de juliol passat. En el tràmit al Senat l’estan estudiant diversos comitès, enmig d’intensos debats que endarrereixen l’aprovació final. Aquest clima d’incertesa legal sembla haver provocat que els inversors especulatius hagin optat, almenys temporalment, per l’or i la plata, amb preus que han escalat fins a nivells històrics. Els dos metalls, a diferència de les criptomonedes, són un actiu defensiu pur. El moviment baixista s’ha vist amplificat, a més, pel sentiment d’aversió al risc que està afectant el mercat de criptomonedes, amb la venda forçosa de grans posicions que estaven palanquejades en crèdit.
Entre els analistes es donen pronòstics de tota mena. N’hi ha que consideren que una caiguda addicional –entre el 10% i el 90%– del valor de les criptomonedes empenyeria les empreses mineres (generadores) d’aquests actius cap a la fallida, amb un contagi financer de gran escala. No caldria descartar una caiguda massiva, segons indiquen, ja que –a diferència de l’or o la plata– les criptomonedes no tenen un suport físic ni un ús real en l’economia. L’altre diagnòstic és que es tracta de l’enèsim cicle baixista dels actius digitals. En aquest sentit, els experts recorden que les criptomonedes sempre han patit alts i baixos. El 2018, després del màxim entorn dels 20.000 dòlars, el preu va caure fins als 3.000 dòlars, perdent prop del 80% del seu valor. El 2022 el descens va ser similar, de 69.000 a 16.200 dòlars. També assenyalen que històricament el bitcoin sempre s’ha recuperat després de cicles de despalanquejament. Si fos així, no estaríem davant un col·lapse del sistema cripto, sinó davant un nou ajust del preu dels actius.
El mercat cripto pateix pèrdues bilionàries els últims mesos en benefici de l’or i la plata
La pressió negativa sobre el bitcoin afecta també les stablecoins , un tipus de criptomonedes dissenyat per mantenir un valor constant, generalment vinculat a un actiu extern, com el dòlar dels Estats Units o l’or. Aquestes monedes estables digitals, a diferència de les criptomonedes, ja són un element clau de l’ecosistema, amb capacitat per fer les funcions dels diners tradicionals i servir com a mitjà d’intercanvi i reserva de valor. En suma, l’actual caiguda de les criptomonedes suposa un risc per al conjunt del sector financer que els bancs centrals i les autoritats econòmiques haurien de vigilar molt de prop per evitar una crisi pitjor, que podria tenir efectes col·laterals greus per a tot el sistema financer.