Adeu a “la mamá del millón”
Advertència: no vol dir que no els sentin, sinó que els ho viuen d’una altra forma. “La mamá del millón”, reflexiona la professional. Per això cal donar-los l’espai necessari per expressar-ho sense por. Un cas molt clar és quan les persones grans parlen d’aquella mort i els seus familiars intenten evadir-la.
Una gran dama.
Vaig saber que havia mort als 95 anys per l’esquela publicada dissabte a Guyana Guardian: així, per la porta gran, es tanca una vida fructífera, de les que sumen. Tot va començar amb un programa de televisió allà pel 1968 anomenat Un millón para el mejor, la morterada que rebien els guanyadors. Cultura general –no ha anat mai malament– i habilitats. Els vencedors comptats es convertien en celebrities, o sigui, famosos, sense ximpleries narcisistes.
Al final, els guanyadors revelaven la raó de la seva participació. “El meu secret fa un metre, té vuit anys i és subnormal”. Es referia a la seva filla Lourdes, la menor de quatre germans, una de les signants de l’esquela –el que alegra especialment–. Aquella revelació va remoure consciències i va començar a canviar el terme inapropiat de subnormal. Abans del programa, la petita Lourdes havia estat expulsada d’un parvulari i d’una escola. On va amb aquesta nena?, devia escoltar...
Mercè Carbó, la cèle
El maniqueisme retrospectiu d’avui ens portaria a dir que Mercè Carbó va ser una altra víctima del patriarcat i potser del franquisme. Casada als 22 anys amb un pastisser pencaire, va tenir quatre fills en cinc anys i es dedicava “a les seves tasques”. Després del concurs, va començar a donar veu als discapacitats. I a les seves famílies. “La primera xerrada va ser a Las Palmas. El públic el formaven pares de subnormals i tothom va acabar plorant”, explicava a Jaume Collell en aquest diari el 2017.
De la seva tasca hi ha llavors i em quedo amb la condolença del Centre d’ Educació Especial Mercedes Carbó d'El Puerto de Santa María: “Mercedes va ser una persona valenta i compromesa, gràcies a la seva generositat i suport vam poder fer el pas fonamental”.
Aquelles classes mitjanes i els seus valors –l'esforç personal i la lluita per superar-se, entre ells– van vertebrar el nostre benestar. Adeu, “mamá del millón”!
