L'última novel·la d'Albert
Novetat editorial
L'autor revisita el clàss
Albert Sánchez Piñol, al Museu Marítim de Barcelona
El mal existeix, i literàriament té forma de balena. Sí, esclar, Moby Dick. Així ho ha vist Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), que acaba de publicar una continuació del clàssic de Herman Melville, Després del naufragi, la primera en què abandona l’editorial de sempre La Campana, per anar a Univers.
“És una novel·la clàssica d’aventures, mantenint antagonista i protagonista, la balena i Ismael, que aquí és també el narrador –i el capità Ahab com a presència fantasmagòrica–, però també l’he convertida en una faula política dins de la tradició per exemple d’ Els viatges de Gulliver, que feien llegir als anarquistes perquè era crítica a la burgesia anglesa del segle XVIII”, explica l’escriptor, que insisteix que evidentment “l’han de poder llegir nanos de catorze anys i els pot servir d’introducció al clàssic”, però també s’hi podrà trobar una metàfora del procés independentista, que ell mateix encapsula entre dos llibres seus: “El procés va començar amb Victus i acaba amb aquesta novel·la, i crec que tenim dret a pensar els esdeveniments polítics en clau literària. Aquesta és una versió, però tot el que ens passa és polièdric”.
Lee también
Prefereix no fer una guia explícita dels referents que fa servir –no nega que alguns personatges s’assemblen a Puigdemont o a Junqueras–, ja que “és un relat prou ampli perquè no calgui interpretar-ho en clau política, però si Moby Dick és la història d’un boig que entabana un grup de gent a fer una cosa impossible, aquí Ismael entabana la tripulació per aconseguir allò que ningú ha fet abans”, amb uns personatges que “haurien pogut matar Moby Dick i no ho van fer, i hauran de conviure tota la vida amb això”.
L’autor exemplifica que “hi ha dos capitans que durant tot el relat defugen la responsabilitat, però al final l’hauran d’afrontar encara que no vulguin, han de prendre unes decisions. Diuen que la primera obligació d’un capità és no posar en risc la nau, i Ismael pregunta: ‘Llavors per què vau salpar?’”.
L'autor afirma que la literatura exigeix valent
Sánchez Piñol reconeix que “és la meva obra més fantasiosa i alhora la menys imaginativa, perquè el guió m’ha vingut fet”, tot i que alhora aclareix que no va néixer amb aquesta idea, sinó que la primera inspiració va ser l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA el 2016. “Va emergir de cop i volta quan no s’esperava, i em va semblar molt interessant, molt més del que ell mateix expressa”, i així va representar una rivalitat entre demòcrates i republicans que “ja va evolucionar molt abans de la primera línia, perquè no començo a escriure sense tenir-ho tot molt pensat, així que un dia m’hi vaig posar pensant que parlava de nosaltres, però que la primera lectura nord-americana és possible, perquè és comprensible per qualsevol i tothom la pot interpretar com vulgui. Al final, és una pugna pel poder amb actors que ens són reconeixibles”. Al capdavall, afegeix, “sovint la millor manera d’explicar el món és la ficció”, i de fet, encara que no vulgui fer cap espòiler, “tothom sap com va acabar tot. Jo volia que fos explícit, i evidentment al llibre hi ha la meva postura. Segurament em deixaran verd, però la literatura no és per a covards. El més fàcil hauria estat no fer res, i seguint Melville, preferiria no fer-ho, però algú l’havia d’escriure”.
La seva balena blanca ve a ser la malignitat del poder, però “aquí té uns elements humans, perquè té rancúnia. Té uns marges vaporosos però un nucli clar, una malícia reconeixible. Es menja la tonyina. És un monstre que sobretot fa fabular i pensar en la glòria a una tripulació de tonyinaires que somien fer una cosa important que abans han intentat generacions senceres”.
El llibre va acompanyat d’il·lustracions de l’artista Franc Aleu, que l’editora, Ester Pujol, recorda que “remeten al segle XIX treballant amb eines del XXI com la intel·ligència artificial, decididament i sense escrúpols, però no les fa la IA, les fa l’artista”. L’escriptor assenyala que ell no la fa servir per treballar però sí que en fa proves i la coneix de primera mà: “A la IA encara li falta mala fe, però van mal dades i els que treballen en el consum de masses ho tenen claríssim, no es pregunten per la originalitat o la qualitat. De moment encara està a les beceroles, però progressa de manera acceleradíssima, i estem en aquell creuament feliç en què et permet col·laborar amb la intel·ligència humana, però estem arribant a una frontera perillosa i el que no entenc és que ningú la vulgui parar”.
