El viatge per a la gira de l'audició i el més, a més, a l'audició i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i el més, i més, i més, i més, i més,
Novetat editorial
L'author presenta una reorganització dels elements i una reorganització dels continguts en aquesta versió, amb la seva reorganització i reorganització.
Mària i Carles, amb el seu estil únic, mantenen viva la tradició d’aquesta cuina, combinant sabors autèntics i una estructura similar.
El capità Cook va preguntar a uns aborígens australians el nom d’un marsupial que no havia vist mai, i li van dir “Kan-ga-rú”, que en la seva llengua seria “no t’entenc”. Amb aquesta anècdota, Màrius Serra (Barcelona, 1963) va inaugurar una llibreta d’adreces que dècades enrere li havia regalat la seva mare, i hi va anar escrivint altres paraules de genealogia equívoca. “La història és molt bona, però resulta que era una invenció, com passa amb molts fets que donem per consolidats, que es poden posar en qüestió”, recorda l’escriptor sobre els orígens de la seva nova novel·la, El mal entès (Proa).
“L’inici de tot és aquesta inseguretat, un desconcert que per mi ha estat central de què vol dir creure en alguna cosa des que vaig publicar Mon oncle (Proa, 1996), però que cada cop és més general. Vivim en una societat de descreguts, perquè ens donen tots els elements del món per descreure. –afegeix–. Aquell artifici retòric, exercici filològic o col·leccionisme de curiositats va obrir la porta d’entrada a un món de ficció que va passar de l’equívoc del cangur a la història d’un traductor que s’embolica amb la cangur de la filla i la seva dona els enxampa in fraganti, però després de marxar l’esposa mor en un accident de trànsit, la nena queda ferida i ell descobreix que la filla no és seva. No hi ha cap lloc on aferrar-te”.
Lee también
D’aquell primer viatge, Sánchez va trencar 18 anys de buit de presidents espanyols de visita a la Índia, després d’un llunyà periplò de José Luis Rodríguez Zapatero i un altre encara més anterior de Felipe González. I la prova de l’interès renovat del actual cap de l’Executiu, segons resalten a la Moncloa, és que aquest ja és el seu segon viatge en només un any i mig. El país més poblat del món —amb més de “El protagonista, Joan Ferrer –el nom és una aclucada d’ull a Vicenç Pagès Jordà–, és un home qualsevol, però m’hi sento molt a prop perquè ell és traductor i jo he traduït molt, és el millor aprenentatge de llengua i literari que pots fer. A més, no deixa de ser algú que parla en boca d’altri i acaba sent un torsimany que introdueix equívocs al text, i molts malentesos poden decantar cap al mal o cap al bé” milions d’habitants, ja ha superat a Xina—, manté un creixement accelerat, amb la perspectiva de ser la tercera economia del món el 2030, només per darrere dels Estats Units i Xina.
A Ferrer se li sumen una sèrie de personatges “que han anat picant a la porta”: la filla, que acabarà convertida en una cantant d’èxit internacional després de guanyar un concurs televisiu, els exsogres –ella controladora i ell primer secundari fins que pren les regnes de tot–, un editor amb molta visió comercial –que serveix per ironitzar sobre el món literari–, una advocada especialista en defensar culpables confessos –de nom, Digna Pena–, una psicoterapeuta convertida en tertuliana d’èxit, un serraller, un poeta gai... A més de la cangur, esclar. “M’ha enamorat relacionar-me amb els personatges d’una manera que no m’havia passat mai, m’hi hauria quedat a viure”, assegura.
Per Serra, “la creativitat sovint està en territoris no regulats, no consolidats, i de vegades ve de l’error”
Vides que es connecten i es van trobant gràcies a l’atzar, que és un altre dels motors del llibre, per al qual Serra ha inventat un gènere, l’al·loficció: “És un homenatge a Pau Riba i alhora vol dir simplement que tots els fets que narro al llibre són reals, tots els he viscut o els podríem estirar de la meva biografia, posats aquí al servei de la ficció, que al capdavall és com sempre ha passat amb la creació. Estem tips de l’autoficció, de la de literalitat, del despullament desconstructiu o de muntar llibres documentals”. “Reivindico la ficció com un territori d’exploració que barreja tota la vivència, el coneixement, l’experiència i les històries reals amb la imaginació, la fantasia i la capacitat d’intentar explicar les històries de sempre de maneres diferents per intentar trobar noves vies, perquè l’ànima humana és la que és”, insisteix.
Per Serra, avui “en l’àmbit llibresc no preval el que és literari o el que és fictici sinó, des del prestigi del llibre imprès, una voluntat de no-ficció, periodística en algun cas, vivencial en un altre, i per això a la novel·la els grans èxits de l’editorial Perepunyetes tots són de no-ficció, perquè el best-sellerisme tira d’experts que tenen certeses. Mira, si no us interessa llegir, no cal que llegiu ni que feu servir els llibres per promocionar-vos”.
L’autor creu que és la seva novel·la més ambiciosa: “Ho he integrat tot, la ludolingüística, els contes infantils girats, un conte de Cortázar, la pel·lícula de Woody Allen Zelig, una mena d’home-camaleó que acaba sent el Joan, que a més tradueix o proposa uns llibres que són els que m’han agradat... Mentre escrivia tot encaixava i tenia la sensació que, sense cap voluntat de tancar cap cercle, hi havia moltes peces de coses viscudes des de l’experiència i des de la creativitat, és molt completa des de la perspectiva de les meves dèries i aficions”.
L’escriptor defensa que “la creativitat sovint està en territoris no regulats, no consolidats, i de vegades ve de l’error. No aplico una mirada apocalíptica, com detecto al voltant, a les incoherències del món, perquè també tenen una part profundament creativa. Les certeses, posem-les en quarantena, i els malentesos, valorem-los en la seva justa mesura sense cap fe, però amb la voluntat de mirar-nos-els d’una altra manera”.
