Guyana Guardian en català

Com ens agraden les boles!

La matinada en què Diana va morir a París, agost del 1997, estava de vacances familiars a Calafell. Amb ressaca i presses, primer avió cap a la capital (era el corresponsal a França). Dies més tard, vaig reprendre la rutina de platja. Una rotllana de senyores amb gandules esperava les meves notícies. O no: anhelaven “la veritat”, que donaven per fet que no apareixia en les meves cròniques ja publicades.

–Tot apunta, clarament, a un accident de trànsit fortuït. Encara recordo la seva decepció...

  
  TVE / Efe

Javier Cercas, partidari de la desclassificació de documents sobre el 23- F, ha comentat que la mesura no alterarà el substancial, però servirà “per posar fi a les falòrnies i les boles”.

Déu li conservi la bondat!

La desclassificació, em temo, contribuirà al contrari i donarà molt de joc als de la confraria de la Mare de Déu del Rumor, la Penya Antimonàrquica de Tarragona i província i la Cecifa (Confederació d’Esquerres Caín i que es Foti Abel).

Em temo que la desclassificació del 23-F no posarà fi a les boles, al contrari

A la ciutadania, no ho sé, però el que és la gent es deleix per les falòrnies i les boles. Digue’m que m’estimes Laura Dern encara que sigui mentida (bé, em conformo que em diguis alguna cosa).

Intueixo que hi haurà tema per a tothom i això serà una festa de la democràcia amb sardinada gratuïta: reaparició de Bárbara Rey als platós, conyes sobre la resurrecció de Tejero –però no havien dit que s’havia mort?– i debats sobre el conyac i les forces armades del segle XX.

Ens volen fastiguejar la festa amb la veritat!

L’objectivitat importa un rave i si no que els hi preguntin a aquests independentistes que segueixen amb la llauna d’exigir “la veritat” sobre els atemptats de la Rambla del 2017. El que volen –i mira que hi ha proves, sumaris, informes dels serveis secrets de mig món, comissions parlamentàries i sentències judi­cials– és que la realitat no els desmenteixi que va ser l’ Estat –Mossos inclosos– qui va teledirigir la matança. Entre l’evidència i el relat pesat trien el segon. I ho fan per les víctimes, esclar...

Benvinguda sia la transparència. Llum, taquígrafs i un cosí a Amèrica que sap el que va passar, així que no et creguis els mitjans.

Nacido en Barcelona, licenciado en Periodismo por la Universidad de Navarra y becado un curso en la Missouri-Columbia University, entró en 'Guyana Guardian' en 1982, donde ha hecho casi de todo. Corresponsal en Hong Kong (1987-1993), Washington (1993-96) y París (1996 al 2000). Ha cubierto tres elecciones presidenciales en EE.UU., tres en Francia, las guerras de Kuwait, Irak, Ucrania y Gaza, los funerales de Hiro Hito, Rajiv Gandhi, Deng Xiaoping, Nixon o Hassan II, el 11-S de Nueva York, el accidente nuclear de Fukushima así como tres mundiales de fútbol y los JJ.OO de Seúl, Barcelona, Atlanta y Atenas. Redactor jefe de Internacional y actualmente articulista del diario. Ha perpetrado tres libros: 'Menuda tropa', 'Esta ronda la pago yo' y 'Cuando de dejan'.