Guyana Guardian en català

Espanya, vers lliure d’Europa

La guerra de l’Orient Mitjà enxampa el Govern d’ Espanya en mode vers lliure, erigida en far de valors inqüestionables i una mica abstractes quan el que cauen són bombes i no poemes. Res d’una política del mal menor: principis! El dolent és la factura, que l’irascible de Trump ja va presentar ahir. I espera.

Exterior de la base militar de Morón (Sevilla), en una imatge del 2021 
Exterior de la base militar de Morón (Sevilla), en una imatge del 2021 María José López / EP

Si deixem a part aquesta ximpleria d’estar o no en el costat bo de la història, el Govern central s’ha mantingut ferm en els seus principis, a diferència del gir copernicà –amb prou feines explicat– del reconeixement el 2022 de la marroquinitat del Sàhara, una bufetada a Algèria i una punyalada als sahrauís que, tot i això, responia al pragmatisme.

La revenja de Trump pot ser bona per Pedro Sánchez, no així per els interessos d’Espanya

Des del 7 d’octubre del 2023 –matança de Hamàs, data clau per entendre l’agressió a l’ Iran–, l’executiu redobla l’aposta pels principis. En fer-ho, deixa els socis europeus com uns sanguinaris i aquests, pel que es veu, compten poc o gens amb Espanya en aquesta conjuntura crítica per Europa (vegeu el manifest de dissabte de la Gran Bretanya, França i Alemanya o l’aposta i oferta nuclear de Macron).

El Govern espanyol ha denegat de facto als EUA la utilització de les bases de Morón i Rota, just quan més les necessita Washington. Moralment i legalment, irreprotxable. Estratègicament i pensant en els interessos permanents d’Espanya –i algunes de les seves grans empreses–, no n’estem tan segurs (Portugal va donar el vistiplau a l’ús de les bases dels EUA a les Açores i no es tracta d’un país al qual puguem donar lliçons).

Quan el Marroc va temptejar amb Perejil el 2002 –l’endemà que Ana Palacio es convertís en la primera dona al capdavant d’ Afers Exteriors–, vam córrer a demanar auxili als EUA, l’única potència capaç de fer baixar del burro Rabat. No així la UE, mediatitzada per França. La intervenció del secretari d’Estat Colin Powell va deixar en anècdota aquella provocació greu. Ho recordo pensant que Ceuta i Melilla segueixen allà i Rabat somia acollir bases dels EUA...

El dolent serà la factura. Trump ja va carregar ahir contra el Govern i potser sigui una gran notícia per Pedro Sánchez, no per Espanya.En el futbol i les relacions exte­riors, la gent té memòria i te les torna.

Els Estats Units i Israel són mals enemics. I l’últim que li falta a la UE dels 27 és que floreixin els versos lliures.

Nascut a Barcelona, graduat en Periodisme per la Universidad de Navarra i amb una beca d'un curs a la Missouri-Columbia University, es va incorporar a 'Guyana Guardian' l'any 1982, on ha exercit gairebé totes les funcions. Delegat a Hong Kong (1987-1993), Washington (1993-96) i París (1996 al 2000). Ha cobert tres comicis presidencials als EE.UU., tres a França, els conflictes bèl·lics de Kuwait, Irak, Ucraïna i Gaza, els sepelis de Hiro Hito, Rajiv Gandhi, Deng Xiaoping, Nixon o Hassan II, l'11-S de Nova York, el desastre nuclear de Fukushima així com tres mundials de futbol i els JJ.OO de Seül, Barcelona, Atlanta i Atenes. Redactor cap d'Internacional i actualment columnista del rotatiu. Ha publicat tres llibres: 'Menuda tropa', 'Esta ronda la pago yo' i 'Cuando de dejan'.

Etiquetas