El dia de les el·lipsis
FUTURS IMPERFECTES
Pedro Sánchez va comparèixer a la Moncloa, sol i sense periodistes, per fixar la posició del Govern espanyol respecte a les amenaces de Donald Trump sobre la seva intenció de tallar tot el comerç amb Espanya, després de la negativa de prohibir l’ús de les bases a Rota i Morón de la Frontera en la seva guerra contra l’Iran. La intimidació no va ser una més de les bravates improvisades del president americà. S’hi va referir durant la reunió amb el canceller alemany, Friedrich Merz, anunciant que ha demanat al seu secretari del Tresor, Scott Bessent, que talli tot el comerç amb Espanya per la seva posició “terrible” amb el seu país.
Trump ha decidit amb la seva guerra saltar-se totes les regles del dret internacional i de la pròpia Constitució americana. Els Estats Units –i el món– van a remolc dels seus capricis. La guerra contra l’ Iran ni té la llum verda del Consell de Seguretat de l’ONU, ni tampoc del Congrés i el Senat dels EUA. Ni tan sols ha buscat la complicitat dels seus aliats europeus, que es van trobar amb un atac quan es van despertar dissabte. El mateix canceller va intentar aclarir-li, sense gaire èxit, que Espanya pertany al bloc de la UE i no es pot individualitzar la seva política comercial, que depèn de Brussel·les. Però Trump no escolta raons i, com la Reina de Cors d’ Alicia al país de les meravelles, només sap repetir “que els hi tallin el cap” als que li porten la contra.
En la seva al·locució, Sánchez no va citar Trump, ni va dir qui eren els seus seguidistes servils
Sánchez va dedicar deu minuts a abordar aquesta qüestió. Va replicar a Trump amb un “no a la guerra” renovat, li va dir que no serà còmplice per por de les represàlies i va rebutjar una posició de “seguidisme cec i servil”. En la seva al·locució van abundar les el·lipsis, que són un recurs narratiu que consisteix a ometre noms o paraules que se sobreentenen. No va citar Trump o Netanyahu i només, de passada, els EUA i Israel en una ocasió. Com tampoc no va aclarir qui són els servils. Però se li va entendre tot. A la mateixa hora, Feijóo es va referir a les amenaces trumpistes amb més patriotisme que el dia anterior.
En un altre moment de la història, la diplomàcia repararia aquest descosit. El problema és que per a Trump els diplomàtics són maîtres d’hotel amb vestit d’etiqueta.