José Elías decideix fer un reportatge del barri on va créixer, Sant Crist de Can Cabanyes, a Badalona, juntament amb Eric Ponce, el seu company del pòdcast 'Busca't la vida'. Durant els 50 minuts de la xerrada, Elías revela com era la seva infantesa, on vivia, com recordava la ciutat, a més de parlar amb els seus antics veïns que van marcar la seva vida.
Durant la visita pel barri, Elías es troba amb diferents veïns que encara avui dia ho recorden amb molta estima. Entre ells, una veïna que va cuidar la seva mare, i que encara conserva una foto d'ell quan era un nadó. Desafortunadament, la seva mare va morir quan l'empresari tenia 20 anys.
Tots els locals s'han convertit en un pis
Una de les coses que més l'ha sorprès és el tancament de locals.“Estic flipant, no queda cap botiga", exclama, referint-se als bars, la perfumeria del barri, entre altres locals. A més, Elías decideix intentar visitar la seva antiga llar, ja que feia molts anys que no tornava al seu barri. “Quins records”, li diu a la seva veïna.
José Elías visitant la seva casa a Badalona.
Durant el reportatge, es troba amb una veïna, que va ser important en la seva família, ja que es va cuidar de la mare d'Elías i també ajudava amb tot el que necessitava la seva família:“Aquesta senyora és molt important per a mi perquè va cuidar la meva mare durant tres anys”, afirma. Així mateix, aquesta veïna es posa a recordar a la seva mare, que estava preocupada pel futur de José Elías. “Què serà del meu fill quan jo no estigui”, deia la seva mare.
A més, reflexiona que alguns veïns han decidit anar-se'n del barri, ja que molts dels quals vivien al barri, ja no estan. Actualment, al barri viu gent gran i molts dels quals vivien s'han mudat de Badalona. En el cas d'Elías, va viure al barri fins que va morir la seva mare. Després d'aquest esdeveniment, es va mudar amb la seva germana a Girona.
José Elías parlant amb una veïna.
“Els estrangers han de menjar molta fruita”
Un dels aspectes que li han comentat els veïns és que el barri s'ha convertit en una zona multicultural. Així que mentre camina pel carrer, nota que hi ha moltes fruiteries.“Els estrangers han de menjar molta fruita” exclama.
Tornada als orígens
Visita a la seva antiga casa
Elías decideix visitar la seva antiga casa, un pis en el qual actualment viu una parella, després de 27 anys, decideix tocar el timbre de la seva antiga llar: “No ens coneixem... Jo de petit vivia en aquest pis”, els diu als nous inquilins. “Quins records”, segueix durant la conversa. Encara que la seva idea principal era poder tenir l'oportunitat de visitar el seu habitatge on va compartir molts records amb la seva família, durant la xerrada amb la veïna, va decidir no preguntar-li si podia passar, ja que va pensar que segurament no l'anava a deixar entrar.
Tot i això, després de parlar amb una altra de les seves veïnes, aquesta decideix anar a parlar amb els inquilins perquè Elías pugui veure, una vegada més, la llar on va créixer i va passar els seus últims moments amb la seva mare: "Recordava que la casa era molt més gran”, afegeix amb molta nostàlgia.
José Elías visita la seva antiga llar.
També aprofita l'oportunitat i visita una altra de les seves veïnes, Ramona: “t'estem gravant, et farem famosa”, fa broma. Emocionada, li pregunta si Elías recorda quan ella li cosia els pantalons. L'empresari català confessa que aquesta dona va ajudar molt a la seva família:“Estimava molt a la teva mare”, li confessa Ramona.
Ramona se sorprèn i agraeix a José Elías que hagi dedicat un temps per tocar-li la porta i xerrar amb ella. Ell li demana el favor d'entrar al seu pis, per observar el pati de la seva antiga casa. Ramona li deixa passar amb els braços oberts mentre li repeteix: “¿Te'n recordes de mi? Ara ets milionari”, exclama.
José Elías i Ramona
“La teva mare era molt bona persona... Ho donava tot per tu”, afegeix. Ramona s'acomiada de l'empresari amb unes boniques paraules sobre la seva personalitat “Ets milionari, però ets tan senzill, José... No canviïs, ets molt bona persona, conclou".
Lee también
Robatoris
Anécota d'un robatori
José Elías comparteix amb Eric Ponce una anècdota de quan vivia al barri. En ser un veïnat petit, tothom es coneixia, a més que el seu pare era amo d'una lampisteria, i per això tot el veïnat coneixia la seva família.
Al cotxe, mentre intenta aparcar, recorda que, fa temps, el seu pare es va deixar un casset al cotxe. Això va provocar que algú decidís trencar-li el vehicle per robar-lo. Gràcies als veïns, van poder saber qui va ser el responsable, resultant ser el fill d'una amiga de la seva mare.
Després de saber-ho, van parlar amb la mare, i després d'això, el va sorprendre el que va passar posteriorment: “Cada divendres, venia la mare amb el fill i li enganxava una pallissa a casa meva”, confessa. Això va passar, durant un parell de setmanes, i va ser tan impactant, que Elías, als seus 3/4 anys, encara recorda la situació. A més, entre els veïns tenien una llei no escrita que era “no es roba al barri”, afirma Elías.
