Diuen que si un amic posa un sobrenom, és perquè vol demostrar que s'és especial per a aquella persona. Tot i això, hi ha qui no li agrada que se l'anomeni d'una altra manera o que se li retalli el nom d'alguna manera. Perquè hi ha sobrenoms... I sobrenoms.
Per a molts, que et retallin el nom -hipocorístic- és una forma de falta de respecte, sobretot en alguns àmbits. Es veu com una variant, fins i tot una deformació del nom de la persona, que no sempre agrada. Que l'hi diguin a la periodista Susanna Griso, a qui no s'hauria de fer un diminutiu del seu nom de cap manera.
Gonzalo Miro confessa el sobrenom amb què no s'hauria de referir mai ningú a Susanna Griso.
Així ho ha revelat per accident u dels seus col·laboradors en Espejo Público, Gonzalo Miró, que parlant de la trobada entre Isabel Díaz Ayuso i Pedro Sánchez en la Conferència de Presidents celebrada al Palau de la Magdalena de Santander el divendres 13 de desembre, explicava una anècdota al respecte.
Tot començava amb el fill de la desapareguda Pilar Miró anomenant “Isa” Isabel Díaz Ayuso, després que Susanna Griso digués que va ser una de les polítiques més atacades durant la pandèmia. “Pobre Isa”, deia Miró, sarcàstic, al que la periodista li retreia que “Isa” era “molt despectiu com a acrònim”.
Gonzalo Miro anomena “Isa” Isabel Díaz Ayuso.
Era en aquell moment quan Gonzalo Miró, resignat, li contestava a la presentadora que ella “tenia el costum de dir” que ell era “molt despectiu amb els polítics” i no era el primer dia que l'hi deia. “Home sempre és millor 'Isa' que 'Anada'”, provava de suavitzar la conductora de Espejo Público.
Una resposta que només li va servir a Gonzalo Miró com a excusa per continuar parlant del tema. “Però 'Isa' és el seu nom. No es diu 'Isa'?, insistia el col·laborador, conscient d'on estava portant la periodista amb aquella conversa. Era llavors quan, amb mig somriure murri, Miró deixava anar la bomba: “Ja sé que a tu no t'agrada que t'anomenin 'Susi', però seria un terme semblant, no té per què ser despectiu”.
Gonzalo Miro pichó a Susanna Griso, divertit.
Escoltar el diminutiu va ser el que va necessitar Susanna Griso perquè pràcticament se li posés el pèl de punta. Gonzalo Miró, mentrestant, no podia deixar de somriure, divertit i a posta del que acabava de fer. “T'agradaria que t'anomenessin 'Gonza' o 'Gonzi'?, li preguntava Susanna Griso, somrient encara que molesta.
“Gonza 'Gon', 'Gonzi'... No tinc cap problema”, sentenciava el col·laborador, abans de ser tallat de ple per la periodista, que va voler tancar l'assumpte immediatament: “Ja que a mi no m'anomenis mai 'Susi', perquè no te'l perdonaré”.
Griso: “Pues a mi no em cridis mai 'Susi', perquè no t'ho perdonaré”.
Una advertència que no va caure en sac foradat, perquè tal com va confessar Miró: “Ja ho he fet i ja m'ho vas dir una vegada. No fa falta que et posis sèrie ni amenaçadora per dir-lo, però ja m'ho vas dir una vegada”, va revelar. “Ja ho vaig fer un dia i em vas dir: 'Odi que m'anomenin 'Susi'!, va comptar, fent cara de rondinaire.
El tens intercanvi de paraules va deixar mut la resta de col·laboradors i al públic, que observaven a Gonzalo Miró i a Susanna Griso atònits, intentant endevinar què havia de venir, doncs la presentadora mirava al col·laborador com si volgués escanyar-lo amb les seves pròpies mans. “Aquest partit és molt interessant”, va comentar llavors Miquel Valls, que no sortia de la seva sorpresa. “Pim, pam, pim, pum”.