Un de cada quatre espanyols destina la major part dels seus ingressos a l'habitatge

CRISI DE L'HABITATGE

L'informe nacional sobre desigualtats de l'habitatge a Espanya elaborat per l'ICTA-UAB destaca que l'augment dels preus de l'habitatge i la seva mala qualitat estan agreujant les desigualtats estructurals a tot el país 

Escaparate de una inmobiliaria, a 9 de agosto de 2023, en Madrid (España). La vivienda en alquiler en España cerró julio con un precio medio por metro cuadrado de 10,93 euros, lo que supone un 6,74% más en comparación al mismo mes del año anterior y un 0,28% mensual más. Las regiones más caras para vivir de alquiler en el séptimo mes del año fueron Baleares, con 16,39 euros por metro cuadrado, Madrid (15,05 euros) y Cataluña (12,27 euros), mientras que las más económicas estuvieron en La Rioja (4,69 euros), Castilla y León (4,86 euros) y Extremadura (5,03 euros).

L'estudi destaca que el 40 % dels arrendataris espanyols destina més del 30% dels seus ingressos a l'habitatge

Ricardo Rubio / Europa Press

El 40 % dels arrendataris espanyols destina més del 30% dels seus ingressos a l'habitatge, de manera que superen el llindar que marca que una llar té una sobrecàrrega excessiva en aquest concepte.

Així ho revela un informe elaborat per l'ICTA-UAB que analitza la creixent crisi de l'habitatge a Espanya i a vuit països europeus més. L'estudi destaca que l'augment dels preus de l'habitatge i la seva mala qualitat estan agreujant les desigualtats estructurals a tot el país i alerta sobre el progressiu envelliment del parc immobiliari a les zones rurals.

Fins al 40 % dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada

L'informe nacional sobre desigualtats de l'habitatge a Espanya elaborat per l'ICTA-UAB assenyala també que el percentatge d'ingressos destinat a l'habitatge assoleix el 37 % en el cas dels arrendataris del mercat lliure. Com a conseqüència, la pobresa energètica afecta fins i tot el 28 % de les llars espanyoles, una de les taxes més altes de la Unió Europea.

Així mateix, l'augment dels lloguers turístics de curta estada està desplaçant els inquilins de llarga durada. Fins al 40 % dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada: contractes d'entre un i onze mesos que no ofereixen el control dels lloguers de llarga estada ni les proteccions als inquilins de la Llei d'habitatge espanyol. A això se sumen milers de propietats amb llicències de lloguers turístics de curta estada, és a dir, de menys d'un mes. La inversió estrangera, els lloguers a curt termini i de temporada i la gentrificació impulsada pel turisme han disparat els preus de lloguer en centres urbans com Madrid, Barcelona, Palma de Mallorca i Màlaga.

Lee también

L'escassetat d'habitatges de lloguer públic és un altre dels problemes detectats. “Només el 1,5-2 % del total d'habitatges són públics de lloguer, i lleis com la dels habitatges de protecció oficial (VPO) van permetre vendre els habitatges subsidiats al mercat privat després de 10 a 30 anys, afectant l'assequibilitat a llarg termini”, indica el Dr. Austin Matheney, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'informe.

I, malgrat que el problema sembla centrar-se a les ciutats, les zones rurals també s'enfronten a múltiples desafiaments. L'envelliment del parc d'habitatges, la falta d'infraestructura i el declivi demogràfic dificulten la vida rural, especialment per a la gent gran. En aquestes àrees, la ineficiència energètica és una preocupació important, ja que augmenta el cost dels serveis públics i contribueix a la creixent taxa de pobresa energètica a Espanya.

El problema de les desigualtats ambientals: 1 de cada 5 llars espanyoles no poden mantenir càlid el seu habitatge

Les desigualtats ambientals també afecten els més vulnerables. Per exemple, en edificis antics amb mal aïllament, les famílies s'enfronten a hiverns freds, humitat i altes factures d'electricitat. Gairebé una de cada cinc llars espanyoles no pot mantenir càlid el seu habitatge.

Els autors argumenten que resoldre la crisi de l'habitatge a Espanya requerirà de reformes coordinades i a múltiples nivells. Les principals recomanacions inclouen ampliar el lloguer públic d'habitatges, especialment en els centres urbans, i reformar els incentius fiscals per desincentivar l'especulació, alhora que es promouen els lloguers a llarg termini. 

A més, és necessari reformar els habitatges antics per millorar la seva eficàcia energètica, amb el suport d'assistència tècnica i financera. També és urgent regular els lloguers a curt termini, particularment en àrees d'alta demanda, i proporcionar subsidis específics per a les llars més vulnerables. Finalment, és fonamental desenvolupar estratègies regionals que tractin les disparitats entre les zones urbanes i rurals.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...