Són joves, brillants i estan a punt per emprendre una nova etapa en la seva vida: la universitat.
Amb la millor nota de les proves d'accés a la Universitat (PAU) de Catalunya, Berta García començarà el grau en Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona. I Aina Arqué, amb la millor nota de Lleida, cursarà el grau en Bioquímica a la mateixa universitat. Així mateix, entraran a la UB Aleix Gutiérrez, que té la millor nota d'accés (puntuació aconseguida amb les qualificacions de batxillerat i les PAU) i cursarà Matemàtiques i Enginyeria Informàtica, i Jan Pérez, que té una nota d'accés excel·lent (més de 13 punts sobre 14) i optarà per Filologia Catalana.
En aquest reportatge, tots quatre expliquen què els ha portat a triar els seus estudis, què esperen del futur i com viuen aquest moment crucial, entre la il·lusió, la pressió i el desig de contribuir, des de camps molt diferents, a una societat millor.
Molts joves no veuen el català com una llengua útil ni atractiva, i prefereixen comunicar-se en castellà o en anglès”
Jan Pérez “confessa” que filologia catalana no era la seva primera opció, ja que inicialment tenia previst estudiar el doble grau d'Història i Història de l'Art. Va ser arran del seu Treball de Recerca sobre l'ús social del català, quan la seva tutora el va fer veure que el que realment l'apassionava eren les llengües: “Va ser en aquell moment que vaig començar a plantejar-me de debò fer Filologia Catalana i, a mesura que avançava amb el treball, em vaig convèncer del tot”.
El canvi de rumb no va ser només acadèmic, també va ser personal i social: “Vaig escollir Filologia no només per interès acadèmic, sinó també per compromís social. Sentia que podia aportar alguna cosa útil a la llengua catalana”, explica.
En el cas d'en Jan també hi ha una preocupació clara per la situació del català entre la joventut. Ell mateix ho observa al seu voltant: “És clar que l'ús del català entre els joves està decaient. Molts no ho veuen com una llengua útil ni atractiva, i prefereixen comunicar-se en castellà o en anglès perquè creuen que arriben a més gent”.
Lee también
Segons Pérez, aquesta percepció converteix el català en una llengua que alguns joves comencen a veure com una llengua “folklòrica” o “poc moderna”. Tot i això, no tot són mals auguris. En Jan també reconeix que en els últims anys s'està produint un petit gir amb l'aparició de fenòmens culturals al món de la música, amb grups com els Figa Flawas o artistes com Julieta, que aconsegueixen omplir festivals amb una gran afluència de públic jove.
I tot això connecta amb el seu futur professional, que encara veu obert, però amb un horitzó clar: “No tinc del tot definit què faré, però la docència és una opció. També m'interessa molt la comunicació. Sempre he pensat que Filologia Catalana pot complementar molt bé el periodisme. Vull portar aquest missatge a més gent”, conclou.
Crec que amb aquest grau podré tenir un impacte positiu en la societat”
Un desig de fer arribar el seu missatge i contribuir a la societat que, malgrat venir d'un àmbit humanístic, connecta directament amb el que també expressava Berta García, des de l'enginyeria. “Crec que amb aquest grau podré tenir un impacte positiu en la societat”, deia la futura estudiant d'Enginyeria Biomèdica.
Amb la millor nota de les PAU a Catalunya, la Berta ha triat un grau exigent i multidisciplinari en la Universitat de Barcelona. La seva decisió no va ser immediata. Al principi no tenia gaire clar què fer: “Només sabia que m'agradaven les ciències. Va ser cap a març o l'abril de segon de batxillerat quan vaig descobrir que Enginyeria Biomèdica podia ser una opció ideal”, assegura convençuda.
Berta García, millor nota de selectivitat a Catalunya
El que la va atreure, explica, va ser precisament la transversalitat del grau, ja que no es veia fent carreres com física o matemàtiques: “Volia un grau que ho integrés tot, i a més tingués una part aplicada i social. Enginyeria Biomèdica ho sintetitzava tot”, confessa.
Tot i això, dins de l'enginyeria biomèdica, la Berta se sent especialment atreta per dos àmbits: el disseny de dispositius mèdics —com a marcapassos i òrgans artificials— i la medicina regenerativa. Però reconeix que no vol tancar-se portes, ja que encara queda “molt per descobrir en aquest camp”, reconeix.
Mentre Berta mirava cap a l'enginyeria aplicada a la medicina, l'Aina Arqué, com la millor nota de les PAU a Lleida, ha optat per una altra branca de la ciència: la bioquímica. Aquest setembre, començarà el grau a la Universitat de Barcelona, decidida a endinsar-se al món molecular dels nostres cossos. “Sempre m'ha interessat com funciona el cos humà, però des d'un punt de vista més químic”, explica Aina. “La bioquímica em semblava l'equilibri perfecte, i una manera d'entendre els processos que fan possible la vida”, afegeix.
El que es fa en investigació pot acabar tenint un impacte real en la salut de les persones”
La seva elecció, diu, no va ser improvisada. Des de feia temps tenia clar que volia estudiar una carrera científica, però no es veia en medicina o biologia. Buscava un àmbit amb aplicació pràctica i possibilitats reals d'investigació.
“M'agrada molt la idea de treballar en un laboratori, investigant”, assegura. “El que es fa en investigació pot acabar tenint un impacte real en la salut de les persones”.
Com molts estudiants amb expedients brillants, l'Aina no descarta formar-se o investigar a l'estranger en un futur. Però de moment, vol aprofitar tot el que li ofereix la UB: “Primer vull establir una bona base aquí. Després ja veuré cap a on em porta el grau”.
Un plantejament que comparteix també Aleix Gutiérrez, que ha obtingut la millor nota d'accés (puntuació aconseguida amb les qualificacions de batxillerat i les PAU) i ha apostat pel doble grau de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la Universitat de Barcelona.
La seva elecció no va ser impulsiva. L'Aleix explica que va dedicar temps a informar-se a fons abans de decidir-se. Finalment, va optar per recalar a la Universitat de Barcelona. Fins llavors residia a les illes Canàries, però el fet de tenir família a Barcelona va facilitar la decisió.
Encara que tots aquests estudiants han escollit estudis molt diferents —de l'enginyeria biomèdica a la filologia catalana, passant per la bioquímica o les matemàtiques—, la Berta, en Jan, l'Aina i l'Aleix comparteixen una actitud similar: la d'afrontar aquesta nova etapa amb ambició i vocació de servei per aportar a la societat.