El grup d'investigació en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha elaborat un mapa interactiu que caracteritza als edificis residencials de Barcelona segons la seva capacitat d'adaptació al canvi climàtic. Els resultats mostren clares diferències entre districtes i barris pel que fa a la vulnerabilitat climàtica, la qual cosa evidencia una desigualtat urbana davant l'escalfament global.
L'estudi, desenvolupat per l'investigador Aldo Moccia sota la direcció del grup AiEM, analitza tres variables principals obtingudes de dades públiques del cadastre: la densitat del teixit urbà, el potencial de ventilació creuada dels edificis i la presència d'aïllament tèrmic en façanes i cobertes.
Els barris antics presenten menor ventilació creuada i més vulnerabilitat climàtica
Els resultats mostren que no tots els barris de Barcelona estan igualment preparats per afrontar episodis de calor extrema o sequera. “Els barris antics amb una elevada densitat, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, tenen un baix potencial de ventilació creuada”, explica l'investigador Carlos Alonso Montolío. “En canvi, els edificis de l'Eixample central o de les zones properes a Collserola presenten un potencial de ventilació més gran, la qual cosa facilita l'adaptació a les altes temperatures”, afegeix.
En canvi, les zones desenvolupades durant la postguerra concentren edificis sense aïllament tèrmic i amb escassa ventilació natural, que les fa especialment vulnerables. De fet, només el 15% del parc edificat de la ciutat disposa d'aïllament tèrmic, concentrat sobretot als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. Fet que revela una clara desigualtat climàtica urbana que, segons els investigadors, és necessari tenir en compte a l'hora de planificar les polítiques de rehabilitació energètica.
Refugis climàtics i proximitat veïnal
En paral·lel, el projecte també ha desenvolupat un mapa interactiu de refugis climàtics de la ciutat, que representa a les diferents categories dels gairebé 600 espais que conformen la xarxa municipal i la seva proximitat als habitatges.
En conjunt, el 46% dels habitatges de Barcelona es troben a menys de cinc minuts a peu d'un refugi climàtic, una xifra que s'acosta a l'objectiu del 100% marcat pel Pla d'Acció per l'Emergència Climàtica.
El 46% dels habitatges estan a menys de cinc minuts d'un refugi climàtic
Segons l'estudi, el 45% dels refugis són espais naturals, com parcs i jardins; el 35% són espais climatitzats d'accés gratuït, com biblioteques o centres cívics, i el 20% restant són espais comercials o de pagament. Tot i això, el tancament horari d'una part d'aquests espais —especialment els diumenges i durant l'agost— redueix la seva eficàcia: prop d'un terç dels refugis no estan disponibles en els moments de més necessitat.
Pel que fa a la distribució, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els districtes amb més refugis naturals, fruit de les transformacions urbanes de les últimes dècades, mentre que Ciutat Vella compensa la falta d'espais verds amb una gran concentració d'espais públics climatitzats. El districte de Gràcia, en canvi, és el que té menys refugis climàtics.