Una investigació internacional amb participació de la UAB, publicada a la revista Scientific Reports, ha revelat, a partir de les dents trobades en cinc jaciments arqueològics de Síria, nous coneixements sobre com els primers agricultors del món van formar les primeres comunitats i assentaments i com va ser la relació amb els forasters.
Mitjançant l'anàlisi de l'esmalt dental, els investigadors van poder establir si els individus van créixer en aquella àrea o si es van moure des d'una àrea diferent i, d'aquesta manera, reconstruir patrons de mobilitat que no s'havien observat fins ara.
En el Neolític, els vilatans integraven els nouvinguts i els honraven igual que als membres de la comunitat al morir
L'anàlisi de les dents, combinada amb les restes d'esquelets trobats en els jaciments i les evidències de les pràctiques funeràries, revela que quan els pobles s'establien en una zona ho feien de manera ferma, la majoria de la població es quedava al lloc i s'enfortien els llaços amb comunitats particulars.
De l'estudi també es dedueix que les dones es movien més que els homes entre comunitats. Curiosament, la investigació mostra que cap al final del neolític les dones eren més propenses que els homes a moure's entre comunitats. Això es creu que és a causa de l'existència de tradicions patrilocals, en les quals les dones es traslladaven per formar matrimonis en noves comunitats, mentre que els homes es quedaven als seus pobles d'origen.
El Departament de Prehistòria de la UAB, ha analitzat les firmes químiques de les dents de 71 persones trobades en cinc jaciments arqueològics de la vall de l'Eufrates
A més, els investigadors han trobat que, en molts casos, els individus originaris d'altres llocs semblaven plenament integrats a la vida del poble, el que suggereix que les primeres comunitats agrícoles eren inclusives i obertes als nouvinguts.
Una evidència d'això és que tant les persones locals com les forasteres estaven enterrades molt a prop i als mateixos cementiris i espais, amb els mateixos conjunts funeraris elaborats i amb manipulacions post mortem similars, com ser enterrades en posició asseguda.
Les dones es movien més entre comunitats, a causa de tradicions patrilocals que les portaven a casar-se fora del seu grup d'origen
En aquest sentit, un exemple sorprenent passa al poblat agrícola de Tell Halula a Síria, on s'han conservat múltiples capes de restes humanes al terra dels habitatges. L'anàlisi revela que els individus enterrats junts a la mateixa casa incloïen tant persones locals com a foranes i que totes elles eren tractades amb les mateixes pràctiques funeràries.
Tot això indica que la mobilitat no era incompatible amb la inclusió social i que els vilatans en el període neolític estaven oberts a assimilar als nouvinguts plenament a la vida comunitària i rebien el mateix tracte distingit quan morien.