Catalunya no és aliena a situacions inesperades que poden col·lapsar serveis bàsics o deixar famílies aïllades. Els records d’episodis extrems encara són vius: el març del 2010, centenars de llars de les comarques gironines van quedar incomunicades per la neu, sense llum, sense aigua i sense cap accés a serveis essencials.
Els temporals dels mesos de setembre i octubre d’enguany a les Terres de l’Ebre ho han tornat a evidenciar. Les inundacions van provocar danys materials, evacuacions i confinaments forçats, i moltes famílies es van quedar sense serveis tan bàsics com l’aigua, l’electricitat o les comunicacions.
L’emergència climàtica ha intensificat aquest tipus de fenòmens, i els incendis forestals, les pluges torrencials i les inundacions s’han convertit en riscos palpables arreu del territori. També hi ha riscos menys visibles, però igualment disruptius, com les fallades tecnològiques o les apagades massives. El 28 d’abril del 2025, una incidència d’aquest tipus va deixar el país sense llum, sense pagaments electrònics i sense capacitat de comunicar-se durant hores.
Aquestes circumstàncies evidencien que la societat depèn fortament de serveis externs i infraestructures complexes. Aquesta dependència crea vulnerabilitats no només davant de fenòmens naturals, sinó també per interrupcions en la logística, el subministrament energètic, el transport o la ciberseguretat.
Recomanació de la UE
En un moment com l’actual, diferents administracions i organismes internacionals han començat a remarcar la necessitat d’assumir aquesta nova realitat. La Unió Europea impulsa una Estratègia de Preparació per prevenir amenaces emergents i actuar amb rapidesa davant situacions crítiques, amb una recomanació clau: disposar d’un kit d’emergències que permeti mantenir una mínima autonomia durant les primeres 72 hores sense subministraments. El Banc Central Europeu, de fet, ha posat el focus en la importància de tenir diners en efectiu a casa —entre 70 i 100 euros— per afrontar possibles incidències en els sistemes de pagament.
