A Barcelona, la vida transcorre al carrer. Les terrasses plenes, els parcs amb criatures jugant, les places que acullen converses, celebracions o reivindicacions i els carrers que cada dia es converteixen en escenari de milers de trajectes creuats formen part de la vitalitat de la ciutat. Aquesta energia, que defineix l’ADN de Barcelona, també requereix normes clares que en marquin els límits i garanteixin la convivència.
L’Ordenança de Convivència va establir un marc per regular l’ús de l’espai públic. Des d’aleshores, Barcelona ha canviat de ritme, de dimensions i d’intensitat. L’augment de l’activitat nocturna, l’increment del turisme, la diversitat d’usos dels carrers i places, i una major sensibilitat social davant determinades conductes han posat de manifest una evidència compartida: calia actualitzar les regles del joc.
