Barcelona viu aquest 2026 un dels grans esdeveniments culturals i urbans de la dècada. Designada Capital Mundial de l’Arquitectura per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), la ciutat converteix l’arquitectura en un relat col·lectiu que travessa barris, disciplines i mirades. Durant deu mesos, del 12 de febrer al 13 de desembre, més de 1.500 activitats conviden la ciutadania a observar, entendre i repensar els espais que habita cada dia.
No es tracta només d’una celebració professional. La capitalitat neix amb vocació pública, de proximitat i amb una clara voluntat transformadora. Tal com explica Ninoska Juan, coordinadora de l’Oficina Tècnica de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, la ciutat assumeix “la responsabilitat de mostrar al món que aposta per una arquitectura humana, transformadora i propera, amb el disseny posat al servei de les persones”. Alhora, la capitalitat obre “l’oportunitat de convidar tothom a mirar amb ulls nous els espais on vivim, treballem, estimem o juguem”.
Els objectius principals del projecte són, d’una banda, divulgar els valors i la capacitat transformadora de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme. De l’altra, promoure el patrimoni arquitectònic, tant històric com contemporani, i projectar l’arquitectura catalana a escala internacional. A tot això s’hi afegeix una aposta decidida per un model participatiu.
Un projecte coral
“La capitalitat no parteix de zero”, recorda Juan. Barcelona ja disposa d’una xarxa d’agents, entitats i institucions amb una llarga trajectòria en la divulgació arquitectònica. A partir d’aquesta base, el projecte va obrir diverses convocatòries que han permès sumar propostes, espais i voluntaris. El resultat supera les expectatives: més de 170 entitats implicades, més de 270 projectes presentats i un desplegament que es tradueix en unes 1.500 activitats.
Un dels trets diferencials del projecte és el seu caràcter coral. A diferència d’altres grans cites internacionals, la programació no s’ha construït a partir d’uns eixos temàtics tancats. “Vam demanar a la gent, a les entitats, a les escoles i a les universitats que proposessin de què havíem de parlar el 2026”, explica la coordinadora.
