Barcelona anima a los residentes a contemplar la urbe desde una perspectiva renovada.

Capital Mundial de l'Arquitectura 2026

A lo largo de diez meses, Barcelona conmemora la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 con 1.500 iniciativas en todos los distritos. Una propuesta de participación, fomentada por más de 170 entidades, que invita a reconsiderar cómo vivimos, habitamos y construimos la ciudad.

Gemma Martí

5/2/2026

Barcelona viu aquest 2026 un dels grans esdeveniments culturals i urbans de la dècada. Designada Capital Mundial de l’Arquitectura per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), la ciutat converteix l’arquitectura en un relat col·lectiu que travessa barris, disciplines i mirades. Durant deu mesos, del 12 de febrer al 13 de desembre, més de 1.500 activitats conviden la ciutadania a observar, entendre i repensar els espais que habita cada dia.

No es tracta només d’una celebració professional. La capitalitat neix amb vocació pública, de proximitat i amb una clara voluntat transformadora. Tal com explica Ninoska Juan, coordinadora de l’Oficina Tècnica de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, la ciutat assumeix “la responsabilitat de mostrar al món que aposta per una arquitectura humana, transformadora i propera, amb el disseny posat al servei de les persones”. Alhora, la capitalitat obre “l’oportunitat de convidar tothom a mirar amb ulls nous els espais on vivim, treballem, estimem o juguem”.

Actuació a l'interior de l'antic Dipòsit del Rei Martí, a Sarrià - Sant Gervasi — Intervención en el interior del antiguo Dipòsit del Rei Martí, en Sarrià - Sant Gervasi (AB)

Els objectius principals del projecte són, d’una banda, divulgar els valors i la capacitat transformadora de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme. De l’altra, promoure el patrimoni arquitectònic, tant històric com contemporani, i projectar l’arquitectura catalana a escala internacional. A tot això s’hi afegeix una aposta decidida per un model participatiu.

Un projecte coral

“La capitalitat no parteix de zero”, recorda Juan. Barcelona ja disposa d’una xarxa d’agents, entitats i institucions amb una llarga trajectòria en la divulgació arquitectònica. A partir d’aquesta base, el projecte va obrir diverses convocatòries que han permès sumar propostes, espais i voluntaris. El resultat supera les expectatives: més de 170 entitats implicades, més de 270 projectes presentats i un desplegament que es tradueix en unes 1.500 activitats.

Un dels trets diferencials del projecte és el seu caràcter coral. A diferència d’altres grans cites internacionals, la programació no s’ha construït a partir d’uns eixos temàtics tancats. “Vam demanar a la gent, a les entitats, a les escoles i a les universitats que proposessin de què havíem de parlar el 2026”, explica la coordinadora.

Intercambio entre iluminación, cuerpo, acústica y entornos únicos en cada zona.

Del 6 al 8 de febrer, LlumBCN converteix Barcelona en un gran escenari nocturn per celebrar la Capital Mundial de l’Arquitectura. Deu instal·lacions, una a cada districte, combinen llum, dansa, música i audiovisual per explorar la relació entre l’art i l’arquitectura.

Les excavacions de l'antic mercat del Born acullen la col·laboració entre el coreògraf Toni Mira i el col·lectiu Atotaixodansa, creant un diàleg entre passat i present amb moviment i so.

Dies: 6 de febrer (Passis a les 18, 19 i 20 h)
Museu d'Història de Barcelona. El Born

Sacude Danza proposa una coreografia vertical a la façana del centre cívic i la biblioteca de Fort Pienc que integra el flux de viatgers amb el cicle de l'aigua.

Dies: 6 de febrer (18 i 20.30 h)
El Fort Pienc - Plaça Fort Pienc

PIAD, Punts d'Informació i Atenció a les Dones

Bayona Studio i MID Studio, i Agnès Balfegó i Néstor Calderer prenen l'edificio de La Lleialtat Santsenca per posar a dialogar l'espai amb els sentits.

LxF
Dies: De 6 a 8 de febrer (De 18 a 22 h)

Eixos Live Set
Dies: 6 de febrer (18, 19 i 20 h) Passis de 15-20 minuts.
C/ Olzinelles, 31 baixos

El centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” acull dos espectacles –un de Xavi Bové Studio i l'altre d'Agnès Balfegó– que dialoguen sobre el temps, el cos i la memòria.

Persistance of times
Dies: Del 6 al 8 de febrer (De 18 a 22 h)

Eixos Live
Dies: 8 de febrer (18, 19, i 20 h.) Duració: 15-20 minuts.
C/ Comandante Benítez, 6

L'arquitecte i artista Xevi Bayona i MIS STudio han transformat el subterrani Dipòsit del Rei Martí en una Interfície per explorar l'espai de contacte entre allò visible i allò invisible, el tangible i l'imaginari.

Dies: Del 6 al 8 de febrer (De 18 a 22 h)
c/ Bellesguard, 14

Quatre intèrprets de Sacude Danza ocupen la Torre del Rellotge de la plaça de la Vila en una coreografia aèria que mostra la respiració col·lectiva de la ciutat.

Dies: 8 de febrer (18, 19, 20 i 21 h)
Plaça de la Vila de Gràcia

UTEH, Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans

Penique Productions recobreix i omple l'interior de la Casa de les Altures amb grans globus de plàstic de color rosa, transformant la llum i la percepció de l'espai.

Dies: Del 6 al 8 de febrer. (De 10 a 14 h i de 18 a 22 h.) Es pot veure de dia.
Casa de les Altures
Ronda del Guinardó, 49

El coreògraf Toni Mira combina dansa en viu i videomapatge a la façana de l'Antic Institut Mental de la Santa Creu, actual seu del districte de Nou Barris.

Dies: 8 de febrer (Passis a les 19, 19.45 i 20.30 h)
Seu del districte de Nou Barris

Al Canòdrom, Xavi Bové Studio proposa una exploració visual sobre l'ordre i l'equilibri que sorgeix de l'atzar i que conviden a la contemplació.

Dies: Del 6 al 8 de febrer (De 18 a 22 h)
Canòdrom
C/ Concepció Arenal, 165

Laia Estruch crea un joc de miralls que fa emergir un cos en moviment, entre realitat i miratge, al Museu d’Història de Barcelona-Oliva Artés. Amb la col·laboració de Benito Urban.

Dies:
6 i 7 de febrer. (De 19 a 00 h)
8 de febrer. (De 19 a 23 h)
C/ Espronceda, 142

Deu districtes, una ciutat

La descentralització és un altre dels pilars del projecte. Cada districte de Barcelona es converteix, durant un mes, en seu de la capitalitat, amb un programa propi que posa en valor el patrimoni, el paisatge urbà i la identitat social. Centres cívics, biblioteques, mercats, places i carrers acullen activitats que connecten l'arquitectura amb la vida quotidiana.

Aquesta presència territorial es reforça amb una forta dimensió educadora. Gairebé la meitat de les activitats es fan a escoles i instituts. Projectes com “La ciutat que volem” permeten a nens de 8 a 12 anys imaginar i dissenyar la Barcelona del futur. "L'impacte quantitatiu potser no és enorme", admet la coordinadora, "però el qualitatiu és molt alt, perquè aquests nens passen l'any imaginant la ciutat".

Façana de l’Ajuntament de Barcelona amb la lona del 25N penjada al balcó — *Allà on em miro i em veig*, danza vertical de Sacude Dansa en la biblioteca y Centre Cívic Fort Pienc (AB)

L'HERÈNCIA: TRANSFORMAR DEU PARETS MITGERES SENSE VISIBILITAT EN FRONTIS VIBRANTS

Deu mitgeres cegues, una a cada districte, seran reconvertides en façanes plenes de vida que enriquiran el paisatge urbà i la qualitat de vida dels veïns i veïnes d'aquests edificis. Cadascun dels deu projectes de reforma han resultat guanyadors del Concurs Internacional d'Idees impulsat per l'Ajuntament i dirigit a joves arquitectes de tot el món. La seva materialització serà un bon llegat de l'any en què Barcelona va ser Capital Mundial de l'Arquitectura.

1. CIUTAT VELLA (Placeta de Martina Castells)

Pèrgola vegetal, umbracle i finestres

Projecte de Núria Rodríguez i Ralf Merten per a dos edificis encarats amb obertures que permeten una il·luminació natural òptima i una ventilació creuada als habitatges. S'hi afegeix vegetació mitjançant jardineres integrades així com una pèrgola vegetal amb cables metàl·lics entre els dos edificis que configura un umbracle. El jurat ha destacat la capacitat de jugar amb els maons i generar geometries a les noves façanes, així com l'organització i la composició de les finestres.

2. EIXAMPLE (Carretera Antiga d’Horta)

Estructura metàl·lica amb jardineria vertical

La proposta de Sofia Romeo parteix d'una estructura modular de fusta laminada adossada a la paret sobre la qual penja una estructura metàl·lica que suporta balcons, plaques fotovoltaiques i sistemes de jardineria vertical. El jurat ha valorat que la nova estructura resolia una mitgera complexa i amb un gran impacte visual, així com ampliar la superfície útil dels habitatges. També s'afavoreix una eficiència energètica millor de l'edifici i millora la interacció entre veïns i veïnes.

3. SANTS-MONTJUÏC (Jardí Masclans i Girvès)

Un disseny en mans de les plantes

Situat en un entorn verd, aquest projecte de José Lacruz vol ser una extensió natural del jardí, amb una composició adaptada a les necessitats de cada habitatge. Un eficient revestiment ceràmic i de baix manteniment de color groc, balcons prefabricats, panells fotovoltaics i vegetació vertical ajuden a fomentar la biodiversitat. En ressalta la valentia cromàtica i el disseny únic, el desenvolupament del qual depèn del creixement de les plantes enfiladisses a través d'una malla metàl·lica.

4. LES CORTS (Lluçà)

La galeria vernacla de l'Eixample

Aquest projecte de Carlos Montero, Xavier Granados i Joan Carazo recupera la galeria vernacla de l'Eixample com a símbol d'identitat constructiva de Barcelona. Gràcies a una nova galeria metàl·lica, els habitatges interessats poden incorporar balcons amb persianes alacantines, creant una composició simètrica i racional. El jurat va trobar molt encertada l'estratègia de dividir el mur en tres parts, amb un sòcol ceràmic que unifica la planta baixa i aporta coherència visual.

5. SARRIÀ-ST. GERVASI (Jardins Marià Manent)

Un poema i dues interfícies

El poema 'La nit' de Marià Manent és el punt de partida d'una proposta que converteix dues mitgeres en dues interfícies vives per afavorir les interaccions públiques i privades. S'aconsegueix amb unes estructures verticals de suport de color blau per a plantes enfiladisses amb una rematada superior en forma d'arc. Una solució de Teodora Todoranova i Nino Mgeladze que defineix el ritme de la façana i marca les obertures existents. El jurat va subratllar la senzillesa de la rehabilitació i de l'ús del color.

6. GRÀCIA (Jardins Caterina Albert)

Elegant joc de llums i ombres

Els jardins tindran una nova façana amb aquest projecte que reinterpreta les galeries típiques de l'Eixample amb una estructura lleugera que incorpora solucions per al confort climàtic i la privadesa, amb persianes de fusta enrotllables amb guies. El jurat del concurs ha valorat l'elegància d'aquest projecte d'Óscar Segòvia, Alan Ferrando i Iván Lozano i el joc de llums i ombres de les persianes, que confereixen a la façana composicions diferents segons el moment del dia.

7. HORTA-GUINARDÓ (Pantà de Tremp)

Un mur original i flexible

El mur, de gran inèrcia tèrmica, està format per blocs de sòl sostinguts per una estructura metàl·lica i revestits amb arrebossat de terra. Les finestres, de fusta i gran format, s'encasten en aquest mur i emmarquen el paisatge. Es promou el creixement de plantes enfiladisses amb tubs d'acer inoxidable, així com la nidificació d'aus protegides. El jurat valora l'originalitat del projecte de Renato Righi i Pedro Escoriza i la seva flexibilitat per obrir finestres mantenint el disseny original.

8. NOU BARRIS (Placeta de Charlot)

Perfecta adaptació al context

Inspirada en els antics safareigs de Nou Barris, aquesta proposta de Diego Constanzo i Agustina Coulleri se centra en l'espai de transició entre el que és privat i el que és públic. Crea diverses capes a l'edifici: una base ceràmica que dóna continuïtat urbana, una estructura metàl·lica que conté els balcons, les cordes que guien les plantes enfiladisses, i una superfície de panells solars a la part superior de la façana. El jurat valora la funcionalitat d'aquesta intervenció i la seva perfecta adaptació al context.

9. SANT ANDREU (Placeta de Grau)

Pensant en els altres habitants

Plantejar un model operatiu per a tots els futurs habitants de la ciutat, no només dels humans, és el projecte de Dániel Hartvig i Dávid Kálna. Una superfície topogràfica viva –que acull vegetació enfiladora i petits forats per a insectes pol·linitzadors– cobreix la planta baixa i la primera, mentre que als nivells superiors els blocs ceràmics es col·loquen de costat creant espais per a la ventilació i la llum, deixant buits per a nius d'ocells i ratpenats. El jurat destaca la flexibilitat de les finestres i el respecte de la vida animal.

10. SANT MARTÍ (Parc de la Sagrera)

Solucions que integren funcions

Una proposta de Ralph Tomas Bravo amb Aldana G. Endeiza amb una estructura modular que incorpora les noves obertures, balcons, plaques fotovoltaiques i pantalles de paisatge que oculten els estenedors. Solucions que integren funcions socials, energètiques i ambientals, amb malles metàl·liques per a les plantes enfiladisses i elements que afavoreixen la biodiversitat. El jurat valora la seva composició geomètrica i la seva flexibilitat, que permet treballar a petita escala i generar configuracions infinites mitjançant la verdor, les cortines i els panells solars.

Congrés mundial

La capitalitat està estretament vinculada al Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA, que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol del 2026. Sense aquest congrés Barcelona no hauria estat designada com a Capital Mundial de l'Arquitectura. La trobada aporta una mirada global i especialitzada, mentre que la capitalitat actua com a complement ciutadà amb formats accessibles i oberts. Aquesta sinergia reforça la projecció internacional de la ciutat i consolida Barcelona com a referent en arquitectura i pensament urbà.

Cofinançat per l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, el projecte també mobilitza voluntariat i complicitats a tot el territori. A través del programa Territori, la capitalitat s'estén a tot Catalunya i es configura com a projecte de país.