El somni del cotxe autoconduït ha estat, des de sempre, una dèria de la ciència-ficció. A la pel·lícula Christine (1983), el protagonista tenia una relació tòxica amb un cotxe —la Christine— que es conduïa sola i tenia molt mala llet. Acabava amb una mena de possessió diabòlica i un munt de damnificats.
També s’autoconduïa el mític KITT d’El cotxe fantàstic, aquell Pontiac negre i tunejat que obeïa al David Hasselhof quan li donava ordres pel rellotge de polsera:
—¡KITT, et necessito!
I el cotxe venia tot sol. Això del rellotge llavors semblava ciència-ficció. Ara fins i tot la meva tieta té un rellotge que li compta les passes i li diu si ha dormit malament.
Però sabeu què? Una part d’aquestes fantasies ja és aquí. O gairebé. És cert que Elon Musk porta des de 2016 dient que “l’any que ve” els seus cotxes et portaran sols a casa... i encara estem esperant. Però és innegable que els avenços han estat exponencials: dels primers experiments erràtics, hem passat a flotes de cotxes autònoms circulant per ciutats com San Francisco, Phoenix o Austin, amb més o menys fortuna i envestint algun vianant de tant en tant.
Però els avenços, encara que al principi sempre semblen lents, arriba un moment en que exploten i ens deixen bocabadatsa. Si fa deu anys jo ja escrivia amb entusiasme sobre les meravelles del cotxe autònom, avui ho faig amb la mateixa passió… però amb més ganes de que arribin ja d’una vegada. Perquè aquesta tecnologia ens canviarà la vida. Però no serà un canvi progressiu ni voluntari. Serà per decret.

Els cotxes autònoms permetran fer altres activitats al tradicional lloc de conducció.
Ens prohibiran conduir
Segons Musk, els ordinadors ho acabaran fent tant millor que nosaltres, que hi haurà un moment en què, estadísticament, els humans serem molt més perillosos que els ordinadors. I llavors ens prohibiran conduir.
Serà una cosa totalment lògica i que caurà pel seu propi pes. En el moment en què els humans provoquem més accidents i més desgràcies que els ordinadors, el més sensat serà treure’ns del volant i deixar que condueixin ells.
Pensa que els cotxes són màquines de matar. Pesen gairebé 2 tones i poden anar a 200 km per hora. I els éssers humans som molt imperfectes conduint: ens distraiem, fem imprudències, parlem per telèfon, tenim son, tenim mal de cap, prenem alcohol i altres substàncies recreatives, no podem evitar llegir l’últim WhatsApp que ens han enviat… i a vegades fins i tot el contestem sense deixar de conduir... Realment, som un perill!
Més del 90% dels accidents de trànsit són causats per errors humans. Aquests errors provoquen 1.200.000 morts anuals, 30 milions de ferit i 5 milions de discapacitats permanents
Segons un estudi del Departament de Transport dels EUA, més del 90% dels accidents de trànsit són causats per errors humans. Aquests errors provoquen 1.200.000 morts anuals, 30 milions de ferit i 5 milions de discapacitats permanents.
Quan cau un avió i moren 100 o 200 persones, ho trobem esgarrifós i la notícia obre els noticiaris de tot el món. Però és que resulta que cada dia moren més de 500 nens per culpa dels cotxes i dels seus imperfectes conductors humans.

Un 60 % dels conductors espanyols pensa que el cotxe autònom canviarà completament la formació de l’usuari.
Hem normalitzat la massacre sobre rodes!
I aquí és on Musk —per un cop— potser té raó. D’acord que l’home promet més del que compleix (els coets que ens han de portar a Mart no paren d’explotar-li), però això que diu ara té tot el sentit.
Arribarà un punt en què els cotxes autònoms provocaran molts menys accidents que els humans i, el més lògic, serà prohibir-nos conduir. I serà difícil d’oposar-s’hi. Perquè com defensaràs el teu dret a portar un cotxe si ets estadísticament més perillós que una màquina?
—No fotis! Jo que vaig aprovar el carnet a la primera i encara no he atropellat ningú, ara em dius que no podré conduir perquè un robot té millors estadístiques?
Ho sento. Ens trauran el carnet a tots per protecció col·lectiva i, qui vulgui conduir un cotxe, haurà de fer-ho al circuit de Montmeló, amb casc, consentiment informat i un robot de copilot amb el dit al botó d'aturada d'emergència.

“Ens prohibiran conduir”: més del 90 % dels accidents de trànsit són causats per errors humans, però l’avenç dels cotxes autònoms està a punt de canviar-ho tot.
Però això no és tot
Quan no ens hàgim de refiar de la precisió humana per mantenir-nos dins del carril, ni per canviar de sentit, ni per frenar a temps, podrem conduir per uns carrils més estrets i molt més a prop els uns dels altres, cosa que multiplicarà per 2 o per 3 la capacitat de les autopistes, escurçarà les hores necessàries per moure’ns d’un lloc a l’altre i s’acabaran definitivament els embussos de trànsit.
I de propina, totes aquestes hores perdudes que ara ens passem enganxats al volant, fent anar els pedals i vigilant el trànsit, les podrem aprofitar per fer altres tasques més productives o més entretingudes. Estem parlant de milers de milions d’hores desaprofitades i de milions de vides salvades.
Segur que les següents generacions, quan ens contemplin, trobaran ridícul que ens passem tantes hores esclavitzats davant del volant, intentant fer funcionar aquestes màquines assassines.
Definitivament, vull un cotxe autoconduït!