Als anys quaranta, els barcelonins anomenaven Fernandu el carrer Ferran. Actualment, és un exemple més de la degradació que presenten molts racons de la ciutat. Dos sensesostre al terra de la porta de l’església de Sant Jaume. Aparadors noucentistes substituïts per menjar tex-mex o comerços de cànnabis.
Han destrossat el Schilling, al número 23. Va ser una armeria on va treballar de comptable el pare de Mercè Rodoreda. Després, es va convertir en un pub que va conservar la fusta i el marbre del negoci anterior. Era agradable d’estar-s’hi pels entapissats i la llum d’espelmes. Ara, menjar de burritos i de beure, llums de neó. També van desaparèixer els joiers Masriera i Bagués, que regentaven per aquí abans de traslladar-se a la Rambla. Caminar pel carrer Ferran provoca un dolor visual feridor.
Eva Romero Sanfeliu
Barcelona