En el món polític, des de principis dels anys vuitanta, se’ns va vendre que el millor era el lliure mercat, que “el govern és el problema” (president Ronald Reagan el 1981). Durant els primers anys després de la Segona Guerra Mundial, els professors Hayek i Friedman desenvoluparen tesis consistents sobre la relació íntima entre llibertat individual i econòmica, i el paper mínim que l’Estat hauria de tenir en una economia de mercat.
Però vet aquí que ara el mateix país que va exportar aquests ideals propugna justament el contrari, recuperant els tan blasmats aranzels i intervenint en la indústria de semiconductors (via impostos o exigint inversions). I Europa està posant en marxa un
keynesianisme de dretes (ja em disculpareu l’expressió), invertint quantitats ingents per augmentar la “sobirania estratègica”.
No deu ser que les teories que se’ns presenten com a
veritats absolutes no són
més que meres justificacions
davant interessos polítics conjunturals?
Xavier Jordà Sabí
Barcelona