Sensellarisme

Surto de casa de bon matí per passejar la gossa. Al davant mateix de la meva finca em trobo tres persones sense llar que recullen discretament les seves pertinences per anar ves a saber on. L’escena es repeteix múltiples vegades durant tota la passejada. Torno a casa amb el cor encongit. Quina història hi ha darrere cadascuna d’aquestes persones? Com han arribat a aquesta condició? Per què jo he tingut més sort que elles? De debò que no podem fer res per pal·liar la seva situació extrema? Penso que, més enllà de les accions de voluntariat, a escala institucional hauríem de poder posar-hi algun remei. És un deure col·lectiu que tenim amb elles.

Montserrat Iglesias Duran

Barcelona