El conflicte entre Israel i Palestina no pot entendre’s sense reconèixer-ne la complexitat històrica. Des de les expulsions jueves i l’Holocaust fins a la nakba palestina del 1948, amb centenars de milers de palestins convertits en refugiats, i l’èxode dels jueus dels països àrabs, també desplaçats en massa, ambdues comunitats arrosseguen traumes col·lectius que han marcat la seva identitat. Des del 1948, Israel ha viscut sota assetjament militar i amenaces de destrucció per part d’actors regionals, situació que s’intensificà amb la guerra de 1967. L’ocupació de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est i l’expansió d’assentaments consolidaren un conflicte que, alhora, reflecteix
rivalitats regionals i manté sense resoldre la qüestió palestina.
La història mostra que no hi ha destins inevitables, sinó decisions i oportunitats perdudes. Però res d’això no pot
justificar la massacre de població civil. Només reconeixent
el doble patiment, jueu i palestí, i assumint responsabilitats compartides es podrà avançar.
Manuel Joseph-Olivé
Barcelona