Aquesta setmana el Govern francès ha enviat una carta als joves menors de 29 anys animant-los a tenir fills per revertir el descens demogràfic. Arribats aquí, convindria recordar a l’Executiu francès que decisions tan íntimes formen part de l’esfera privada. Com diu el refrany, cadascú sap on li fa mal la sabata. Un govern ha de garantir drets i condicions, no pas entrar en la vida personal dels ciutadans amb missives que freguen la pressió moral.
Encara més discutible és que, dins d’aquestes polítiques de natalitat, s’animi les dones a congelar òvuls sense explicar que el procés implica tractaments hormonals d’uns 15 dies i un cost d’entre 2.000 i 3.000 euros que l’Estat no assumeix. A mitges veritats, grans enganys.
Ser mare o pare –o decidir no ser-ho– és una opció lliure i respectable. Tenir fills pot ser el regal més gran de la vida, però no respon ni a circulars administratives ni a consignes governamentals. L’amor no s’imposa, neix. Els fills es tenen per amor, no per obligació.
Francesc Pibernus i Vinardell
Vilacolum