Fa 177 anys, Barcelona i Mataró quedaven connectades per ferrocarril. Aquell primer rodalies permetia unir les dues ciutats si fa no fa emprant el mateix temps que trigarem avui si la sort ens acompanya i no sorgeix cap incidència tècnica o laboral. En aquell moment ja llunyà, el ferrocarril representava l’avantguarda de la modernitat i una gesta col·lectiva que va alimentar la il·lusió i la confiança d’un país que pensava en gran. No només transportava persones i mercaderies: va impulsar Catalunya cap a la modernitat impregnant de confiança el país i la seva gent.
El contrast amb la realitat actual és colpidor. Allò que llavors va infondre il·lusió avui provoca desencís, amb retards, avaries i resignació en tota la xarxa de Rodalies, una realitat tossuda que condueix a la depressió col·lectiva de la societat. Catalunya està perdent el tren de la modernitat, tant per la manca d’inversió de l’Estat com per la falta d’ambició d’uns representants polítics que administren uns ingressos públics de rècord pensant més aviat en clau d’interessos de partit.
Martí Gassiot
Barcelona