La pesta porcina africana que patim ens ha revelat un munt d’aberracions en la gestió integral del país buidat, és a dir, als pobles, camps i boscos catalans.
Fa anys vàrem prohibir absolutament l’accés motoritzat al medi i això ha tingut moltes i variades conseqüències. A poc a poc hem aconseguit tancar totes les fàbriques catalanes de motos, campiones del món. I pel que veiem, hem canviat el nostre destacat clúster industrial per un sorprenent sector, campió mundial també, de cria i engreix de porcs.
Tenim milers de senglars de franc per caçar i menjar, almenys sense els alarmants problemes de purins. El nostres avis i pares menjaven sovint carn de caça i el civet de senglar era a totes les cartes. ¿Hem de criar porcs a dojo quan la carn dels senglars, que mengen aglans, és, o era, més sana? Tota la carn de caça que es produeix, ara i aquí, s’exporta i se la mengen a França o Suïssa, on, a més, les lleis d’accés motoritzat al medi no contemplen l’amplada del camí, sinó la de les rodes.
Allà les motos de trial s’equiparen a les bicis i s’autoritzen en àrees concretes delimitades. I aquí, on la costa ja la tenim prou saturada, seria una alternativa molt a tenir en compte.
Josep Roselló Rubió
Subscriptor L’Ametlla del Vallès