Dura condemna en la primera sentència de Banca Privada d'Andorra, amb fins a 7 anys de presó
La caida d'un banc
El Tribunal de Corts d'Andorra condemna 18 dels 24 acusats i imposa multes de 30 milions
La lectura del veredicte, aquest dimarts a migdia
Deu anys després, primera –i dura- sentència per la liquidació de Banca Privada d'Andorra (BPA), l'entitat en la qual es va descobrir el juliol del 2014 que tenia fons la família Pujol.
El Tribunal de Corts del país pirinenc ha condemnat avui a penes d'entre tres i set anys de presó ferma o condicional 18 dels 24 acusats en el primer macroprocés de BPA. També imposa multes de 15.000 a 30 milions d'euros.
En aquest procediment es jutjava si els directius del banc i gestors de comptes van crear una estructura per al blanqueig de capitals al servei de l'empresari xinès Gao Ping, amb l'agreujant d'habitualitat.
La defensa afirmava que no hi va haver si més no delicte i demanava l'absolució.
El conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, ha estat condemnat a set anys de presó i una multa de 30 milions d'euros. L'exdirector, Santiago de Roseelló, ha rebut una pena de sis any i multa de 12 milions.
La defensa afirmava que no hi va haver si més no delicte i demanava l'absolució dels acusats
La sentència té 6.180 folis i ha estat notificada aquest migdia en el Tribunal de Corts d'Andorra. Contra la notificació cal interposar recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
La liquidació de BPA i la seva filial espanyola va tenir un enorme efecte polític. El juliol del 2014, i després de publicar un diari de Madrid la imatge d'una pantalla d'ordinador que revelava que la família Pujol tenia diners a Andorra, l'expresident de la Generalitat es va veure obligat a admetre que així era, però que es devia a una “deixa” herededa del seu pare, Florenci Pujol. La investigació posterior sobre els fons dels Pujol en aquell país arribarà a judici a Madrid al novembre.
El març del 2015 el FinCen, l'organisme creat als Estats Units després dels atemptats de l'11-S per combatre el finançament del terrorisme, va dictar una ordre que prohibia a BPA operar en dòlars, la qual cosa a la pràctica suposava el tancament del banc. Un dels casos en què es va basar l'esmentada ordre va ser el de Gao Ping, que també ha tingut investigació a Espanya; des de febrer del 2022 està pendent de judici a l'Audiència Nacional.
La resolució pot ser recorreguda en apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
La teoria del banc per explicar l'ordre del FinCen és que la seva negativa a lliurar a la policia espanyola informació sobre hipotètics comptes bancaris de líders independentistes en aquella entitat hauria provocat la revenja de la policia espanyola, revelant a les autoritats americanes comptes sospitosos de quatre màfies o bandes criminals, encara que la de Gao Ping es va iniciar el 2012, amb el procés encara molt embrionari. Les altres tres eren de Veneçuela, del cartell de Sinaloa mexicà i de Rússia. De les dues últimes no hi va haver ni rastre, policial o judicial, a Andorra. El suposat espoli de la companyia petroliera de Veneçuela és en instrucció.
La fiscalia andorrana acusava els directius del banc d'haver blanquejat entre els anys 2008 i el 2011 al voltant de 70 milions d'euros i d'haver fet servir aquella estructura de manera repetida i sistemàtica, encara que durant el procediment va desistir de qualificar-la com a organització criminal. Per això, demanava un total de 141 anys de presó per als 24 acusats. Vuit per a Miquel i també per a l'exdirector adjunt del banc, Santiago del Rosselló, així com set anys per a tres processats més i sis anys per a dotze de la resta d'acusats.
Els acusats eren inicialment 25, però el conseller independent del banc Luis Cesar Jayme Garcia-Salcedo va morir durant el procediment.
El ministeri públic demanava així mateix sancions econòmiques que sumen 832 milions d'euros. La que demanava per al conseller delegat és de 100 milions; per a onze directius demanava 70 milions.
El judici va començar el 15 de gener del 2018 amb el debat de les qüestions prèvies. La vista oral no es va iniciar fins al 14 de juny del 2021 i el 8 de novembre del 2023 va quedar vist per a sentència. Aquesta havia de dictar-se gairebé un any més tard, el 31 d'octubre del 2024, però es va posposar fins aquest 15 de julio.