Aquest dissabte de matinada, concretament a les 5.45, Angélica Liddell havia convocat el seu públic fidel al Teatre de Salt, per reviure sense remorir el ritual del suïcidi japonès de l’escriptor Yukio Mishima a Seppuku. El funeral de Mishima. L'estrena se circumscriu a l'allau d'espectacles que aplega el Big Bang de Temporada Alta, des de dijous fins a diumenge.
Aquesta vegada, la creadora de peces emblemàtiques com Vudú (3318) Blixen volia actuar a l’aire lliure per acabar amb la sortida del sol, però les fredes temperatures van aconsellar fer-ho a l’interior d’una sala i veure el sol ixent a la sortida, a quarts de vuit, entre els terrats de Salt. Tot i la previsió sota zero, a última hora el termòmetre no va baixar dels quatre graus, temperatura tampoc recomanada per a aital performance.
Ichiro Sugae i Kazan Tachimoto
Liddell va estrenar una peça especialment continguda, molt ben acompanyada per dos artistes japonesos que hi aporten una força i una bellesa enlluernadores
A banda de les increpacions habituals al públic, que en aquesta ocasió es limita a referir “el fàstic” que sent “per les persones” i a dir-los que són “uns covards” perquè no s’atreveixen a morir i aconseguir una mort bella que faci de la seva vida un poema, com proclamava l’escriptor japonès, Liddell va estrenar una peça especialment continguda, molt ben acompanyada per dos artistes japonesos que hi aporten una força i una bellesa enlluernadores: el ballarí Ichiro Sugae i l’actor Kazan Tachimoto, la passió essencialitzada en una dansa minimalista i una veu retronadora.
Tot i que les dates no coincideixen, diu Liddell que té una gran connexió amb Mishima perquè es va suïcidar quan ella era al ventre de la seva mare. Esclar que per això existeix la ficció i, encara més, l’autoficció, de manera que l’artista ha dut el públic pels camins del ritual del seppuku, fins a coronar els cims quan ha deixat anar els seus monòlegs abassegadors. És aquí on Liddell puja l’Everest i diu com ningú les seves pròpies paraules, amb una progressió ni aritmètica ni geomètrica, sinó seguint la successió de Fibonacci per assolir la proporció àuria.
Lee también‘Ayoub’ o por qué Marina Otero se casó por interés con un marroquí
Però en un espectacle seu no hi podia faltar la dosi de sang i fetge, que en aquest cas s’ha acomplert al peu de la lletra. D’una banda, amb una extracció de sang d’ella i de Tachimoto per part de dos professionals sanitaris, que a l’estrena va resultar parcialment fallida perquè va costar trobar-li la vena a l’actor, cosa que va allargar l’escena i va provocar alguns marejos, amb dues persones abandonant la sala, una d’elles ajudada pel personal del teatre.
D’altra banda, també hi apareix un fetge, potser de vedella, que serveix perquè Liddell hi practiqui sexe sense miraments. Excentricitats a banda, amb Seppuku. El funeral de Mishima l’artista ha aconseguit una altra gran peça dramatúrgica.
