Has de saber guiar una persona, en aquest cas, a la teva parella. Has de tenir les coses clares des del principi. Has de proveir. Altrament, el primer que vingui amb més diners et traurà a la teva noia. Has de protegir la teva parella, transmetre-li seguretat. Si li generes desconfiança, quan vingui algú més fort i més gran, també et deixarà. Aquests són, segons el creador de contingut Hugo Monteagudo, els tres trets que et convertiran en un “home d'alt valor”.
Què ha de tenir una dona per ser-ho també “d'alt valor”? Ho respon en otro dels seus vídeos de TikTok: “El primer és que sigui exclusiva. Una cosa que pugui tenir tothom, digues-me quin valor té. Per això un McDonalds val el que val i anar-te a un bon restaurant a Dubai té el preu que té. Perquè no tots l'hi poden permetre”. En el text de baix, explica: “Aquestes són les meves prioritats com a home. Si a la teva parella li és igual el teu passat genial. Cada un que faci el que vulgui”.
Una dona d'alt valor és aquella que és femenina i que, per conseqüència, es deixa ajudar. Es deixa cuidar (...) deja que els homes la conquereixin, la persegueixin
“Una dona d'alt valor és aquella que és femenina i que, per conseqüència, es deixa ajudar. Es deixa cuidar. Deixa que el retirin la cadira quan s'asseu. Deixa que li obrin les portes, que li donin la jaqueta si té fred, que l'agafin en braços si està cansada. No va a 50/50 financerament amb cap home. I això no significa que sigui una inútil o que no guanyi els seus propis diners. Significa que el que guanyi ella és per a ella i el que guanyi la seva parella és per a tots dos. (...) Una dona d'alt valor és aquella que deixa que els homes la conquereixin, la persegueixin. No entreté homes que no demostren prou interès. No li impressionen les paraules, sinó les accions”, diu per la seva part la influencer Martina Erregue.
Si s'escriu dona o home “d'alt valor”, el cercador de TikTok ens donarà una gran quantitat de vídeos amb un discurs similar. Un o una influencer mira a cambra, de vegades amb un micròfon davant, com si fos en un podcast, i explica què és el que ha de tenir un home o com ha de comportar-se una dona per considerar-se com a algú d'“alt valor”, d'acord al seu gènere.
Lee también
“Aquesta figura de l'‘home d'alt valor’ ja porta temps en el context anglosaxó, impulsada per un dels referents més grans de la manosfera, Andrew Tate, qui va ser acusat de violació i trànsit de persones. És una idea que ha anat calant durant anys i ara ens ha arribat més tard a Espanya i al context de parla hispana en general”, explica la periodista i investigadora predoctoral del projecte TRANSGELIT de la Universitat de Barcelona, Anna Iñigo, especialitzada en l'estudi de la manosfera, entesa com el conjunt d'aquells espais digitals on es promouen models de masculinitat hegemònica, discursos antifeministes i anti LGTBI.
Beuen d'aquestes tendències ultraliberals de tenir diners, proveir, ser emprenedor (...) mostrar-se assegurança, el perfeccionament corporal...
Segons l'experta, aquests discursos proposen “de tornar una mica a la idea de l'home caçador, però actualitzada al context actual. Beuen d'aquestes tendències ultraliberals de tenir diners, de ser capaç de proveir, de ser emprenedor. I també d'estereotips naturalment sexistes, de no deixar-se portar per les emocions, de tenir mindfulness, mindset, de mostrar-se sempre segur, d'assolir el perfeccionament corporal”.
La dona d'alt valor, al contrari, “és una dona que cuida el físic, que té valors femenins molt alts”. Tots dos s'atreuen mútuament: “Aquests influencers parlen de què si tu projectes alguna cosa, t'envoltaràs d'això que projectes. Llados li diu als seus seguidors que només si t'envoltes de persones amb èxit, podràs tenir èxit”, explica Iñigo.
“L'entorn ho és tot (...) L'entorn és el que decidirà on aniràs, bro. Per això t'has d'aïllar completament, fins que ets capaç d'estar en una posició d'un valor suficient perquè gent de valor vulgui envoltar-se amb tu”, explica l'influencer de fitness Amadeo Llados, que ofereix mentories i masterclass per també aprendre a ser coach en línia, en un dels seus vídeos d'Instagram.
L'experta Anna Iñigo adverteix: “Poden semblar una cosa innocent, però al final comporta un model tradicional de vida i genera models com a aspiracionals del passat, de voler ser aquest tipus d'home o dona, que era una mica ja superat. Tenen a veure amb models de masculinitat i feminitat que no existeixen, que són inabastables i que no són sans. No només promouen la masculinitat tradicional, també et diuen que si ets pobre o si ets gras ets un desgraciat. Són continguts amb una alta càrrega política, associats a la ultradreta neoliberal”.
Molts dels perfils de “coaches” de masculinitat ofereixen cursos, mentories i assessories. La proposta és que inverteixis en el “teu desenvolupament personal”, un procés que et permetrà connectar amb la teva energia masculina i d'aquesta manera convertir-te en la teva millor versió, que inclou aconseguir un cos musculós, assolir l'èxit financer i conquerir una dona “d'alt valor”.
Són tendències perilloses perquè el 40% dels usuàries de TikTok té entre 12 i 24 anys, just el període de desenvolupament de la seva escorça prefrontal,
“És estrany que un manfluencer d'aquest tipus no tingui un model de negoci darrere. S'aprofiten de gent jove de classe treballadora, que paga molts diners per aconseguir un model de masculinitat que no va aconseguir”, assegura Anna Iñigo i apunta: “Des de la investigació, hauríem d'enfonsar més en quins negocis i quins interessos polítics hi ha darrere d'aquests continguts”.
“Són tendències perilloses per molts motius, però en especial per l'edat dels qui consumeixen aquells vídeos. El 40% de les persones usuàries de TikTok té entre 12 i 24 anys, just el període de desenvolupament de la seva escorça prefrontal, una zona del cervell encarregada del control de la conducta, els impulsos, la personalitat i altres funcions cognitives superiors”, diu per la seva part l'experta en gènere María Gijón, i afegeix: “En plena etapa de desenvolupament de la seva personalitat, estan rebent videos d'homes i dones que els diuen el que veritablement és ser un home o una dona, perpetuant i fent més rígids els estereotips i rols de gènere”.
L'“alt valor” -diu Gijón- “es construeix sota estereotips i rols sexistes, que li donen l'espai públic, el reconeixement i la vàlua a l'home, mentre que a la dona la releguen a l'espai privat i a trobar valia per com complau i serveix als altres, al seu marit, a les seves filles i fills o a la seva família. Abans que res l'aconseguit gràcies a les feministes a l'últim segle, es pretén tornar enrere, la qual cosa implica que la dona renunciï a la seva llibertat i autonomia i estigui relegada als desitjos i/o necessitats de l'home que la sustenti”.
Cal entendre la lògica algorítmica, ser crític amb els continguts i generar una alfabetització mediàtica accessible per a la classe treballadora
Per què, a ple segle XXI, poden circular i generar tanta interacció entre persones joves en xarxes socials aquest tipus de continguts? “El patriarcat sempre troba el forat a la tanca i s'adapta a cada societat per continuar actuant”, indica Gijón i assegura que ens trobem davant un “cocktail explosiu”: “tenim, d'una banda, homes misògins amb molt poder com propietaris de les xarxes socials i, per un altre, milions de joves passant la meitat del seu dia en elles amb gran exposició a aquest tipus de contingut. Ara mateix no hi ha un botó de denúncia d'aquest tipus de continguts per masclisme, i fins i tot l'algoritme els afavoreix. Són temes controvertits que generen molt like i es comparteixen i, alhora, molts comentaris a favor o en contra. Polaritzen i es viralitzen. És un circulo viciós que interessa a les mateixes plataformes de xarxes socials”.
Davant aquest tipus de tendències, l'experta insisteix a educar des de l'etapa infantil, a més de “regular i protegir als menors en general i a les noies en particular, sobre aquest tipus de missatges i de la violència que pateixen en l'espai digital”. Ella advoca per endarrerir el lliurament d'un mòbil fins als 16 anys i que les xarxes socials no siguin accessibles fins als 18.
Per a la periodista i investigadora Anna Iñigo, “no podem parlar de què la realitat en línia i fora de línia com coses diferents, són extensions una de l'altra. De la mateixa forma que abans preníem un cafè en un bar, ara aquesta interacció social es dona a través de les xarxes. Forma part de les nostres vides diàries i això no és necessàriament negatiu. Però hem d'intentar entendre les lògiques algorítmiques, ser crítics amb els continguts i poder generar una alfabetització mediàtica que sigui accessible per a la classe trabajadora”.