Un home sense llar adopta tots els gossos de carrer que es troba: “Són tot per a mi”

Rubén, que es fa cridar Noé, no té casa pròpia, però això no li impedeix de formar una família. El seu ramat no és comú: està composta per gossos de carrer de totes les mides, edats i races, rescatats dels carrers d'una ciutat colombiana. Ell els ofereix amor, companyia i aliment, fins i tot quan la seva pròpia vida és plena de carències.

Mentre empeny un carret de dos nivells ple de gossos, Noé recorre la ciutat amb un objectiu clar: donar-los a aquests animals la segona oportunitat que d'altres els van negar. “Ells són tot per a mi”, va confessar Noé en una entrevista amb IguanaTV. Cadascun dels seus companys de quatre potes té una història per explicar, i ell les recorda totes.

A la part superior del carret, viatgen Rocky, Tyson i Shakira. Rocky va ser trobat lligat a un semàfor, mentre que Tyson, un pit bull, i Shakira, una pastor alemany, es van unir a la família després de ser abandonats. 

En la part inferior, els més veterans, Tremolor, Parkinson i Morochito, gaudeixen del passeig mentre Noé els cuida amb el mateix afecte. “Aquests de baix són els més vellets. A Morochito me'l van deixar mentre dormia enfora d'una botiga”, va explicar.

Per a Noé, no només es tracta de donar-los refugi, sinó també de garantir que dinin bé. Cada dia prepara una barreja especial de llet, pastanagues, civada, carn molta i llavors, pensant sempre en la salut dels seus gossos. “Ells dinen primer”, va afirmar, perquè el seu “menjar és menys important”. Mentre ells gaudeixen del seu festí, Noé es conforma amb una arepa i cafè, però això no sembla preocupar-lo.

La vida amb els seus gossos li dona sentit als seus dies, una cosa que ell mateix reconeix. “Ells no es fixen en si estic brut, net o sense dents. Només els importa que estigui al seu costat”, va expressar amb sinceritat. Aquesta lleialtat incondicional és mútua. Per a Noé, la relació amb els seus gossos li impulsa a continuar un dia más. "Aquí no hi ha tristesa, només amor”, assegura.

I encara que les seves circumstàncies puguin semblar dures, el seu exemple demostra que, de vegades, la llar està on un decideix construir-lo, encara que sigui en un carret de dos pisos ple d'històries i lladrucs.