A poc més de 24 hores de concloure el 2024, la societat espanyola ultima els preparatius de l'última gran trobada de l'any: el sopar de Nochevieja. Durant aquest matí de dilluns i de forma similar a la tarda i la pròxima matinal, milions de persones compraran els entremesos i plats finals, incloent el raïm, amb les quals endinsar-se el 2025. Això també implica retrobaments i reunions entre famílies i éssers estimats.
A l'altra cara de la moneda, però, poden trobar-se aquelles persones sense companyia per concloure l'any. Una problemàtica, la solitud, que afecta els humans en múltiples ocasions al llarg de 12 mesos, però que s'intensifica durant les festes hivernals. Mario Alonso Puig, doctor i fellow en cirurgia per Harvard University Medical School, va destacar en la COPI els dos camins per les que ens pot portar la falta de companyia.
Mario Alonso Puig
“El camí de l'aïllament, el de l'allunyament de les relacions humanes pot ser perjudicial. L'ésser humà, en la seva essència més profunda, és un ésser de trobada. En la nostra natura i el nostre ADN està connectar-nos, compartir i relacionar-nos”, ressaltava, abans d'indagar en el segon: “El camí del silenci i la quietud que ha demostrat ser enormement beneficiós, tant per a la ment com per al cos. Per això pràctiques com la meditació tenen efectes tan positius en la salut”.
Les esmentades reflexions no són de recent descobriment, sinó compartides per la comunitat mèdica des del segle XIX. L'escriptor dels Estats Units Henry David Thoreau, a través de l'assaig Walden el 1854, va compartir per primera vegada la teoria del doble camí. La seva intenció original, narrant el temps que va passar en una cabana al costat del llac Walden a Massachussets, era demostrar la validesa de viure en la natura per alliberar-se de les imposicions de la societat industrial.
Mario Alonso Puig en la COPI
Tranquil·litat verda
“Per trobar-se'n un mateix cal perdre's per camins incerts. La felicitat és com una papallona, com més la persegueixes més t'eludirà, però si tornes la teva atenció a altres coses, vindrà i suaument es posarà a la teva espatlla”, exposava l'autor. Thoreau va buscar una solitud, però aquesta solitud és la quietud. És diferent. És el silenci de la quietud, no el de l'aïllament. És el silenci de la presència. Va trobar la quietud no on no hi havia so perquè en la natura hi ha molts sons. De fet, Walden és un llac. Ell la va buscar on no hi havia soroll”, afegia Alonso Puig.
“Et pot portar per dos camins. Si et porta pel camí del silenci, el de la quietud, és un camí que s'ha demostrat mèdicament que és molt bo i per això la meditació té tants efectes favorables en la salut. Si et porta per la via de l'aïllament, de trencar les connexions, de trencar els llaços de no vull saber res, això té efectes negatius perquè l'ésser humà és un ésser de trobada. És als nostres gens”, sentenciava.


