A l’altra banda de la por de Marta Orriols (Sabadell, 1975) té un punt previsible. Ja ho hem vist altres vegades. Quan s’ha explotat força l’experiència personal, la confessió, la reelaboració ficcionada de la pròpia biografia, apareix l’art com a gran taula salvadora.
L’art introdueix una dimensió exemplar, una transcendència espiritual, una reverberació cultural, que permet tornar a tractar uns temes que, sense la crossa de pintors i pintores, estudiosos i museus, no ens semblarien tan suggeridors. El periodisme fa una funció similar i per això hi ha tantes novel·les protagonitzades per corresponsals i fotògrafs de guerra escrites per autors i autores que a la guerra no hi han anat mai.
La cosa seria: m’ho estic passant més o menys malament perquè m’he fet gran, estic sol o sola, no trobo l’amor i estic a parir amb el meu o la meva ex, que té una altra parella. En lloc d’explicar-ho tal com raja, ho embolico en un paperet artístic o periodístic. Explico els desastres de la guerra o poso en relació el que li passa a la protagonista –que a L’altra banda de la por es diu Joana i és cap de restauració i conservació del MNAC– amb les pèrdues : els espais dels quadres sense pintura original.
Formen part de l’obra, aquests espais buits? Què en fan les restauradores? Omplen les pèrdues amb textures i colors que no distorsionin? Han de destacar més la pintura que s’ha conservat que la que s’ha perdut? Així com les pèrdues dels quadres del MNAC, les pèrdues de la vida de Joana. La conversa entre la cap de conservació del museu i la conservadora, que es diu Laura, es produeix tot dinant.
La Joana està en estat de xoc perquè el seu marit, en Biel, que està amistançat amb una dona quinze anys més jove, ha de tornar a ser pare. La Laura fa veure a la Joana que la situació que és a punt de viure –d’un moment a l’altre en Biel li demanarà el divorci i trencarà la situació d’estancament volgut que van empentant– té a veure amb el concepte del món de la restauració. Gràcies a l’art superem una escena típica de novel·la romàntica per dalt.
A l’altra banda de la por està plena de transferències d’aquesta mena, d’una qualitat molt superior a la que és habitual quan l’autor té menys solta que Marta Orriols. N’hi ha de relacionades amb la guerra i també amb la cosmovisió dels astronautes. La gent té una vida vulgar, atorrollada per l’ecoansietat, la recança per la mort dels pares i els fills que es fan grans, la por que un ximple forçut es fixi en tu i t’assetgi a la feina i fora de la feina. I les pors superiors de les guerres i dels crims perquè si: la crònica negra que passa al costat de casa. L’art i l’astronàutica et fan humà, t’eleven i et salven.
De les novel·les que Orriols ha publicat després del gran èxit d’Anatomia de les distàncies curtes (2016), aquesta és la més bona i interessant. Està ben escrita, en un català sense rinxolaments, la qual cosa no sempre passa. Té un ritme bo, pausat, amb unes escenes de piscina, de pel·lícula d’Andrzej Zulawski. Viatges internacionals, seguint la burocràcia dels correus, els conservadors dels centres d’art que acompanyen els quadres que van a grans exposicions als museus més importants del món.
Hi ha un amor vacil·lant amb un príncep blau de la cultura, músic i artista, a Tòquio i a Barcelona. Els correlats amb el món artístic no són de pa sucat amb oli. Com en el cas que hem vist de les pèrdues, es basen en un coneixement informat i estan lligats a l’argument i a la psicologia dels personatges d’una manera atractiva i eficaç.
Queda el dubte de si es tracta d’una novel·la culta que utilitza elements de la novel·la sentimental (a la manera de Marguerite Duras, que Orriols cita en un dels epígrafs) o si és una novel·la sentimental evolucionada cap a una fórmula superior. En qualsevol cas, dintre del seu gènere, és un bon llibre i recomanable.
Marta Orriols A l’altra banda de la por Proa 282 pàgines 19,85 euros