La violència és inherent a l’ésser humà i la civilització la modula”, declara Ivan Benet, un dels quatre intèrprets d’ Un déu salvatge, l’obra de Yasmina Reza que Pere Arquillué estrena al teatre Goya com a director i actor.
L’actriu Laura Conejero explica: “Quan en Pere em va proposar l’obra, hi veia quatre personatges molt civilitzats, cultes i educats que pretenen arreglar una situació amb el diàleg. Però el diàleg és una cosa molt complicada: com de difícil és dialogar respectant l’opinió de l’altre. I arriba un moment que perden les formes i la civilització se’n va”.
Dues parelles es troben per provar de solucionar un incident que hi ha hagut entre els fills
“El nostre cervell passional és molt més antic que el nostre cervell racional –continua l’actriu–. Tots volen tenir raó i es volen salvar i tenen por de l’altre. El meu personatge vol demostrar més que pot ser molt civilitzada, que no pas resoldre el conflicte”.
Laura Aubert, que completa el quartet d’intèrprets, afegeix: “És una obra molt humana i a la vegada és molt formal. És això: un déu que és salvatge. És la dificultat de l’obra i penso que ho hem trobat gràcies a la mirada de la direcció”, que l’actriu estén als ajudants de direcció Xavier Ricart i Ferran Carvajal.
Després de 15 anys, quan es va fer al mateix teatre Goya, Arquillué considera que ha arribat el moment de recuperar-la: “És un clàssic contemporani i no només aguanta el pas del temps, sinó que té més actualitat que mai”. L’equip artístic coincideix en el fracàs del diàleg i la imposició de la violència com a tema principal de l’obra, que ressona en el que passa en la política i en la societat actual arreu del món.
Reza connecta amb el món d’ara a partir de la llum. Aquesta obra és molt violenta però està plena de llum. I amb aquesta paradoxa és com ens ho explica i té un sentit molt especial
El director confessa la seva admiració per l’autora francesa: “Yasmina Reza em flipa molt i m’arriba al cor. Ja vaig fer Art en aquest mateix teatre. I Un déu salvatge connecta amb el món d’ara a partir de la llum, Reza ho fa tot a partir de la llum. Aquesta obra és molt violenta però està plena de llum. I amb aquesta paradoxa és com ens ho explica i té un sentit molt especial. El públic riu, però l’obra li deixa unes ressonàncies amb tot el present”.
Arquillué fa un resum de l’argument: “Dos nanos es barallen en un parc i un d’ells li fa una ferida a l’altre, petita o no tan petita. Reza obre un debat amb el públic sobre la societat en què vivim a partir d’aquest fet. Amb una esgrima verbal i uns diàlegs brillantíssims. Parla de moltes coses, tot i que passa en temps real, en un mateix lloc. És una obra cabrona, feta a partir de l’humor”.
Quines són totes aquestes coses de què parla? “Vivim en un món que engloba una violència que portem tots a dins i que passa de pares a fills. L’obra parla de la culpa, del càstig, del valor, de la cultura... Parla del negoci de les armes, de les farmacèutiques, dels impulsos salvatges que tenim tots a partir d’aquests egos que també tenim tots. Cada vegada agafem actituds més individualistes. Per això, de vint anys enrere que la va escriure, tot agafa més actualitat en el món actual. També hi ha la sobreprotecció dels fills, que no saps si el que vols és protegir el nano o a tu, perquè tu no vols patir ni assumir responsabilitats”.
Lee también
Sobre el muntatge, en dona alguns detalls: “L’obra és un quartet de cambra, que demana una afinació molt especial. L’he treta de la comèdia de situació i l’he col·locada en un espai molt neutre: caixa blanca amb quatre cadires mirant al públic, com si fos de punt de partida un debat polític”.
Com a director, aquesta és la segona obra que dirigeix i, pel que fa a aquest vessant, afirma: “Soc sobretot actor, que és on m’ho passo més bé des de fa 40 anys. Però també m’ho passo bé dirigint i la voluntat és anar dirigint de tant en tant. De fet, ara en dirigiré una altra, sense actuar-hi, però encara no en puc dir res”.
En la traducció i adaptació que ha fet Pablo Macho Otero, les referències parisenques de l’original han estat portades a Barcelona. “M’ha ajudat haver viscut a París i la pel·lícula de Polanski, per veure com Reza, que va participar en l’adaptació de l’argument a Nova York, ho va fer”, detalla Macho. Un déu salvatge és una producció de Focus, Mola Produccions i Bitò, i s’estarà al teatre Goya fins al 16 de març.
