Becky Kennedy, psicòloga familiar: “No són les nostres llàgrimes les que desestabilitzen els nostres fills, sinó la falta d'una història per explicar”

Quan els pares estan tristos, solen reprimir-se les llàgrimes davant dels seus fills i amagar la seva tristesa per no preocupar-los amb els seus problemes. Si bé és cert que hi ha situacions complexes que els més petits de la casa poden arribar a no entendre, els experts aconsellen que els pares no haurien de reprimir els seus sentiments davant d'ells i molt menys mentir-los.

Encara que fingir que tot va bé pot semblar una manera de protegir els nens, la mentida pietosa pot ser més perjudicial que la veritat, ja que genera desconcert en la seva ment i els provoca més angoixa en no entendre què està passant realment.

La psicòloga experta en famílies Becky Kennedy ha parlat sobre aquest tema al pòdcast del neurocientífic Andrew Huberman i ha explicat quina és la millor manera de comunicar-nos amb els fills quan alguna cosa ens preocupa. Perquè, tot i ser petits, el seu cervell és capaç de comprendre molt més del que els adults solen pensar.

“Si estic trist, el meu fill se n’adonarà. Què faig aleshores? Els patrons que establim amb els nostres fills quan són petits influeixen en la seva visió del món quan són més grans”, comença explicant. La psicòloga assenyala que, si cada vegada que sentim ganes de plorar ens amaguem, transmetem als nostres fills la idea que expressar les emocions és una mostra de debilitat.

Els patrons que establim amb els nostres fills quan són petits influeixen en la seva visió del món quan són més grans

A tots els pares que temen que plorar davant dels seus fills afecti el seu equilibri emocional, els assegura que no és el plor ni veure’ls tristos el que els desestabilitzarà, sinó la manca d’una explicació o el fet de fingir que no ha passat res i que tot està bé. Per fer-ho més comprensible, utilitza la següent metàfora: “Seria com escoltar de lluny el teu cap dir: «Hi haurà acomiadaments del 20 % de la plantilla», i que després et vegi i et digui: «Hola, com estàs? Tot va genial». És realment inquietant.”

La psicòloga explica que els humans necessitem històries per comprendre i que només a través d’elles podem entendre plenament les nostres emocions. Normalitzar l’expressió del que sentim des de la infantesa és fonamental per al nostre desenvolupament personal i social. Si tens fills, no tinguis por de mostrar-los que, igual que ells, també tens dies bons i dies dolents. I si la situació és complexa, intenta adaptar-la al seu vocabulari segons la seva edat o, simplement, digues-los que has tingut un mal dia, però no els menteixis mai ni fingeixis que no ha passat res.