Tercera guerra mundial ha estat una tendència a les xarxes recurrent els últims anys. Els tambors de conflicte a escala internacional han retrunyit en nombroses ocasions a X, especialment en els episodis més destacats de la invasió russa d'Ucraïna, els bombardejos d'Israel a Gaza o el Líban, o fins i tot quan la situació de Taiwan apareixia tímidament als mitjans. Sembla com si la xarxa volgués anticipar-se, no sense aplicar certa barreja de morbositat, alarma i frivolitat en l'assumpte. A alguns, això de la guerra els sembla una mena de videojoc. Alerta amb el que desitges, perquè es pot acabar complint.
Però aquesta vegada tenia sentit. Qui acabava d'advertir d'una nova guerra mundial, en directe i davant les càmeres de tot el planeta era el president en persona dels EUA. En microsegons, el TT es va fer sol. No cal repetir aquí el que va passar al despatx oval: l'esbroncada de Donald Trump i el seu vicepresident J.D. Vance al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja és història. No sabem a què precedirà, però no fa falta llegir mil anàlisis per entendre que la basta diplomàcia trumpista obre una via incerta al tauler internacional.
Volodímir Zelenski abandonant la Casa Blanca divendres passat
Les xarxes, sempre a la velocitat de la llum, ho van detectar a la primera. L'allau de comentaris, de totes bandes i per tots els fronts, és d'aquells que poden arrossegar el més assenyat a l'scroll infinit. L'algoritme et teletransporta cap a tot arreu i cap enlloc. Parlen senadors i congressistes, influencers, periodistes i figures públiques dels Estats Units que no hauries conegut mai. Passa igual amb europeus o de ves a saber on. Semblen ser experts en política internacional, però sense una mínima investigació, és impossible distingir el personatge rellevant del comentarista oportú. Hi acabes enganxat. I tots aquests comparteixen timeline amb els teus habituals, des dels periodistes que segueixes fins al col·lega i l'anònim indesxifrable. És una conversa embogida que potser, només potser, reflecteix el desconcert i neguit generalitzat. Vaja, el de sempre: el món s'enfonsa i tu ho contemples des del sofà.
La primera reacció, a cop calent, és la d'acusar Trump i Vance de “pinxos d'escola”. La idea de trampa també és molt repetida. El modus operandi del president i el seu veep suggereixen que l'“esbroncada” i l'“intent d'humiliació” van ser premeditats. El “ho agafes o ho deixes” MAGA és, per a molts, una escena d'una pel·lícula mafiosa. O, simplement, un exemple, a ulls de tots, de com en són de crues les relacions internacionals. La rebuda de l'inquilí de la Casa Blanca a Zelenski, amb comentaris irònics sobre la seva vestimenta, reforça la tesi de l'emboscada de dos bullies al líder que defensa el seu país en guerra. I és que, com molts recorden, la gorra i la samarreta d'Elon Musk no havien molestat tant el president.
La primera reacció és la d'identificar Trump i Vance com dos “pinxos d'escola” que perpetren una emboscada a Zelenski
Els demòcrates dels Estats Units —no havia tingut mai tant de sentit aquest apel·latiu per al partit de l'ase— s'activen com mai. El gir prorús és el principal cavall de batalla. El compte oficial del partit penja un muntatge amb la bandera russa i el missatge “Putin first”. La consigna és la d'haver sentit “vergonya” davant l'actuació del seu president. Fins i tot hi ha disculpes a la resta del món. Des de les catacumbes de la xarxa ressorgeix l'affaire Krasnov, que no és cap altra cosa que el rumor, per descomptat no confirmat, que Trump seria en realitat un agent secret al servei del Kremlin des de l'època soviètica. Encara que sembla una estratègia molt basta, reforça la tesi del vincle amb Putin.
És recurrent també remetre's a Ronald Reagan, que, en aquest punt, és el bo de la pel·lícula. “s'estaria removent a la seva tomba”, indica un usuari. El compte Republicans against Trump (@RpsAgainsttrump) difon un vídeo del 2016 de Marc Ros, avui secretari d'Estat de l'Administració Trump, proclamant llavors que evitaria que “un estafador” s'apoderés del “partit de Reagan i del moviment conservador”. No ha estat així. Molts es fixen ara en la visible incomoditat de Ros durant l'esbronc del despatx oval. I l'hi retreuen, clar: “Va vendre els seus principis per poder”.
Especial furor causen els muntatges amb IA dels comptes d'Anonymous. Putin arrossega la seva mascota Trump per un passeig nevat, probablement rus. O Trump, com a titella de Putin. O el president rus, esborrant les barres i estrelles de la bandera dels Estats Units, per convertir-la en la bandera. I, per descomptat, aquells vídeos animats, d'un realisme inquietant, en els quals Zelenski es baralla amb Trump i Vance o senzillament fora de combat del president nord-americà, amb un cop al cap al més pur estil Bud Spencer.
És veritat que els trumpistes han contraatacat, especialment contra Zelenski. Com també ho és que es poden veure posicions d'un pacifisme més o menys sincer des de sectors antisistema. Tot i això, la conversa genera uns consensos inèdits. Es diria, en una anàlisi tal com raja, que s'ha format una espècie de coalició contra Trump que no deixa de ser antinatura. Actors molt diferents, des de la dreta liberal fins a l'esquerra, comparteixen la seva postura contra l'insegur nou ordre mundial que imposa el president dels Estats Units, avalant sempre la llei del més fort i sense cap regla. I és que aquesta unió d'interessos davant l'autoritarisme, ja s'ha donat en la història: va ser en temps de guerra mundial.
