L'Europa Occidental ha viscut en pau des de fa molts anys, però ara s'enfronta a un moment crucial històric. Son temps incerts. Trump mostra més sintonia amb Putin que amb Zelenski i Von der Leyen. Les regles clàssiques del multilateralisme estan en risc, si no s'han trencat ja. La humiliació pública al president d'Ucraïna a la Casa Blanca ha esperonat la UE, que, amb rapidesa, ha anunciat un pla per incrementar la despesa militar en 800.000 milions d'euros, que aviat és dit. Per comparar, el pla de recuperació davant la pandèmia aprovat el 2020 va ascendir a 750.000 milions. “Vivim temps perillosos, i la seguretat al continent està amenaçada de forma molt real”, va defensar ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. “La pau es construeix amb força”, va afegir, en un discurs molt mesurat i que no tots els ciutadans comparteixen. El diagnòstic de situació podria ser encertat, però qui paga tot això i qui va a la guerra?
Tanc Leopard similar al que Espanya enviarà a Ucraïna
El debat sobre el rearmament és intens a les xarxes socials en les últimes hores. Amb Putin en el bàndol contrari i amb Trump a la Casa Blanca, hi ha qui creu que no hi ha cap altra opció que gastar més en defensa, passant per sobre fins i tot de les regles fiscals. És a dir, que comprar tancs o morters no computi per estrènyer-se el cinturó, però que la despesa social sí que ho faci. No tots ho entenen.
“Von der Leyen parla de rearmar Europa urgentment i defensa que la pau es construeix amb força, qui empunyarà aquelles armes, els seus fills?”, es preguntava el periodista Mikel Ayestarán, que coneix bé el que està en joc en els conflictes armats.
Von der Leyen: "#Europa ha entrado en una era de rearme". La declaración de la presidenta de la Comisión Europea. Expone su plan a discutir este jueves en una cumbre especial sobre #Defensa: mayor gasto nacional y conjunto de la #UE. www.youtube.com/watch?v=97iI...
— Anna Bosch (@annabosch.bsky.social) 4 de marzo de 2025, 13:03
[image or embed]
L'escalada bel·licista de la qual ja es parla a Europa implica, en efecte, posar sobre la taula material bèl·lic i vides humanes. És possible que una part de l'opinió pública hagi assumit que el futur dels seus fills està en joc. És possible, fins i tot, que existeixi un cert consens sobre la necessitat d'aquest rearmament. Però això implica també un risc. Rearmar-se no és una invitació per jugar al Risk amb un gintònic i unes gominoles un dissabte a la nit. És una cosa molt més seriosa. El ciutadà ha d'entendre-ho.
L'anunci de Von der Leyen també ha suscitat el debat a les xarxes socials sobre com pagar aquells 800.000 milions del rearmament. No hi ha fórmules màgiques. Es podria apuntar que existeixen tres opcions: més impostos, desviar-lo d'altres partides o més deute. El sudoku no és senzill: cal tenir més armes, però també cal tenir millors pensions, una educació i una sanitat públiques de qualitat i un transport subvencionat de primer nivell. Qui aconsegueixi quadrar-lo serà àmpliament reconegut.
Lee tambiénLa UE desvela un plan para movilizar 800.000 millones para el rearme europeo
El debat al món econòmic és intens. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, afirmava aquesta setmana que no es tracta de gastar sense més ni més; no té sentit. Espanya podria apujar el sou als militars i, amb això, assolir el 2% de despesa en defensa amb relació al PIB. Del que es tracta, va dir Cuerpo, és de gastar millor i, a més, de fer-ho de forma intel·ligent. És a dir, és necessària una coordinació a través de programes europeus amb l'objectiu que la planificació militar sigui similar a la dels Estats Units.
L'avui president de Telefónica, Marc Murtra, solia explicar en la seva etapa al capdavant d'Indra que Europa es troba molt allunyada dels Estats Units a l'hora de centralitzar esforços en projectes militars. Diversos exemples: l'exèrcit dels Estats Units té un tipus de tanc pesat; a Europa n'hi ha 19. Els nord-americans compten amb tres vehicles d'infanteria; a Europa n'hi ha 23. El Pentàgon utilitza dos tipus de morters de 155 mil·límetres; a Europa sen fan servir 23. L'Armada dels Estats Units disposa de quatre tipus de fragates; a Europa n'hi ha 27. Ergo, si Europa ha de tenir autonomia estratègica, ha de simplificar el nombre de programes i coordinar-se perquè la despesa sigui eficient.
Las 33 compañías que se ven positivamente afectadas por el rearme militar de Europa pic.twitter.com/TrJGTu6KV0
— Pablo Gil (@PabloGilTrader) March 3, 2025
Circula també per les xarxes un mapa d'Europa en el qual es reflecteix quines serien les empreses beneficiades pel rearmament. Trenta-tres companyies dedicades al sector armamentístic que, en el cas de les cotitzades, estan pujant com l'escuma en borsa. Les guerres són també un negoci.
