El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, és partidari de fer del català un requisit en l'àmbit laboral. Ho va manifestar en una recent entrevista a La Vanguardia. El considera imprescindible com a mínim per a tot aquell que treballa de cara al públic. Avui ha donat una nova mostra que pel que fa a aquesta qüestió té la voluntat d'implantar polítiques noves, al mateix temps que ha lamentat que no s'hagin desplegat “mesures exigents” pel català en els darrers 40 anys.
“No hem estat gaire exigents col·lectivament al llarg dels darrers 40 anys i podríem millorar el grau d’exigència”, ha manifestat aquest dimecres en la comissió de Política Lingüística del Parlament. Ho ha fet en la resposta a la diputada Carme Renedo, de Junts, per reforçar el seu parer -el del conseller- que depèn del Govern, però també del conjunt de la societat, tirar endavant iniciatives “exigents” per afavorir el català.
Lee tambiénVila: “Els professionals que tracten amb altres persones han de saber català”
De fet, Junts, ERC, Comuns i la CUP han insistit en la idea que el Govern lideri tot un procés per reforçar el coneixement i ús del català. Les manifestacions de Vila no han estat del grat del PP i Vox, que ja havien criticat prèviament l'Executiu català i les formacions sobiranistes per voler “imposar” la llengua catalana i de perseguir els que parlen “la llengua espanyola”.
A la sessió al Parlament, de prop de dues hores, hi ha hagut discrepàncies. També picabaralla: Cristian Escribano, del PP, ha acusat Marta Vilalta (ERC) i Susanna Segovia (Comuns) de qualificar els populars de catalanòfobs. Totes dues han recordat que en cap moment han esmentat cap formació política quan han usat el terme.
Volem que els partits que van ser a l’inici del Pacte Nacional per la Llengua ens confirmin ja el seu acord; és el moment de tancar-lo"
La comissió al Parlament ha servit perquè Vila aprofités per adreçar-se als grups polítics que participen en la confecció del Pacte Nacional per la Llengua. El gener del 2022 es va presentar el projecte. Avui, el conseller ha assegurat que el pacte “està en la fase final”. “Volem que els partits que van ser a l’inici del pacte ens confirmin ja el seu acord amb les mesures que tenim. És el moment de tancar-lo” per poder anar més enllà, ha expressat.
La sessió ha començat amb Vila fent un repàs de les dades de l'última enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat. Es va conèixer el 19 de febrer i entre altres dades es reflecteix que 1,6 milions de catalans no usen mai el català i que només un 32% el tenen com a llengua habitual única.
Lee tambiénUn 46,5% de los catalanes tiene el castellano como lengua habitual única y un 32,6% el catalán
Vilalta ha mostrat la seva preocupació per les dades del sondeig i entén que la situació és “d'emergència”. “L’objectiu ha de ser revertir la situació i que puguem viure plenamente en català, i per tant, garantir els drets lingüístics”, ha expressat mentre ha lamentat que a Catalunya es viu “amb un Estat en contra: en l’àmbit judicial i en l’administració de l’Estat és on menys es parla, però també veiem l'atac a la llengua catalana a l’escola, o d’aquelles formacions polítiques que volen fer del català una eina de confrontación, en comptes de riquesa”. La republicana ha presumit de les mesures iniciades pel govern de Pere Aragonès -entre elles, el Pacte Nacional per la Llengua- i ha animat a mobilitzar-se i a mantenir el català “amb respecte per tothom”.
Vilalta (ERC) anima a mobilitzar-se i a mantenir el català “amb respecte a tothom”
Per la seva part, Renedo ha assegurat que a Catalunya, pel que fa al català i el castellà, hi ha “una gran distància de la igualtat plena, d’una autèntica cooficialitat”. Ho ha atribuït a què “l’Estat no és neutral pel que fa a la llengua”. “Demostra supremacisme lingüístic i falta de compromís amb la resta de llengües presents a Espanya”, ha afegit la diputada de Junts, abans de dir que “els monolingües són els que s’omplen la boca d’una suposada llibertat de tria, quan en realitat cap d’ells no té cap opció de triar la llengua que utilitza”. I ha assegurat que és l’àmbit polític el que disposa de les principals “eines coercitives per regular el conflicte”, alhora que s'ha preguntat “com es podran desplegar mesures exigents i intransigents, si cal, amb els que vulnerin els drets lingüístics”.
Escribano, del PP, s'ha queixat de les intervencions de Vilalta i Renedo i que reclamin “imposicions”. El diputat ha criticat que el conseller es refereixi als arribats a Catalunya de la resta d'Espanya “d'immigrants” i ha recriminat el Govern per estar “atrapat en el dogma del separatisme i buscar el control ideològic a través de la llengua”. “Les llengües no s’imposen a la força, es fan atractives. El català no està en perill. El que està en perill és la llibertat d’elecció”, ha continuat.
Com es podran desplegar mesures exigents i intransigents si cal amb els que vulnerin els drets lingüístics?"
En la mateixa línia, Joan Garriga, de Vox, ha afirmat que a l'Executiu de Salvador Illa li molesta “que hi hagi catalans que usin l’espanyol”. “No és un pecat social i perquè algú parli en castellà al carrer no cal senyar-se”, ha manifestat. I ha rebutjat que el català estigui en perill. Ara bé, sí que ho està, segons ha dit, la igualtat de tracte entre el català i l’espanyol, d’elecció, “i la butxaca dels catalans amb la seva conselleria”. “La seva conselleria és totalment miserable, tanqui-la i acabi amb aquest deliri”, ha dit dirigint-se a Vila.
Susanna Segovia, dels comuns, ha constatat que a Catalunya “es pot viure perfectament només usant el castellà”, i no en català. A més, ha animat a la conselleria a treballar perquè els nouvinguts “que tenen voluntat de conèixer el català” puguin accedir a classes. Els 8,8 milions d'euros del pla de xoc que va anunciar el Govern fa uns dies van en aquest sentit. Però Segovia ha lamentat que no hi ha prou places: “Tenim cues per aprendre’l i no està garantit”.
El Govern està atrapat en el dogma del separatisme i busca el control ideològic a través de la llengua"
La CUP ha qualificat “d'alarmants” les dades de l'enquesta, però ha assegurat que la situació no és irreversible. La anticapitalista Pilar Castillejo ha reclamat “actuar de manera ferma”, sobretot en l’àmbit educatiu. “La immersió no s’està aplicant”, ha dit. És per aquesta raó que la formació va presentar dilluns un pla per garantir la immersió. A més, Castillejo ha assegurat que “la imposició del 25% de castellà” a les escoles “no es pot acatar”. “Demanem que el Departament d’Educació assumeixi la responsabilitat per garantir el model d’escola catalana i que no recaigui en els docents i els centres”, ha subratllat.
L'última en intervenir ha estat la diputada del PSC Imma Ferret. Ha fet una crida a l'optimisme, malgrat que ha constatat símptomes preocupants. Ha vist senyals d'esperança en el fet “que el català guanya parlants i en que hi hagi una major predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua”. Les xifres absolutes reflecteixen un increment, però un fort descens en termes en percentatge. També ha considerat una bona notícia que de les 400.000 persones que han fet créixer la població de Catalunya en l’últim quinquenni, 267.000 han après a parlar català. “Però no hem d’estar satisfet”, ha assenyalat. Per a Ferret, cal impulsar “molt fortament l’aprenentage de la llengua catalana, perquè com més gent la sàpiga no només hi haurà més coneixement, sinó que serà més possible que els que la parlen de manera habitual la puguin parlar”.
