El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) ha presentat aquest dimecres l'enquesta d'usos lingüístics que elabora la Generalitat cada cinc anys.
Un 32,6% dels residents a Catalunya tenen el català com a llengua habitual única. És un terç de la població.
En relació a fa cinc anys, ha baixat una mica el nombre de persones que tenim el català com a llengua habitual. Sempre diem que la situació de la llengua és complexa i delicada, però que és reversible. Però el nombre de parlants habituals en termes absoluts canvia poc. Amb l'increment de població que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels últims cinc anys, vol dir que el nombre de parlants queda bastant semblant, però en termes de percentatge, baixa. Les dades percentuals tenen en compte també els últims d'arribar. Llavors, hi ha dades absolutes que sent exactament les mateixes que fa cinc anys o fins i tot que fa deu anys, ara el percentatge està per sota del que estava fa cinc anys o fa deu anys. En el cas de la llengua habitual, el que tenim és que la seva quantitat és més o menys la mateixa. No hi ha gaire diferència.
No és molt optimista dir que la situació és reversible?
No hi ha cap situació sociolingüística que sigui irreversible. Hi ha casos. El més conegut, el més espectacular, l'hebreu, que es va estar 2.000 anys sense cap parlant inicial. Hi ha d'altres casos en què llengües que fins i tot havien deixat de tenir parlants i l'han recuperada, com el còrnic. El català està molt lluny d'aquesta situació, perquè té una base molt sòlida de parlants habituals i hi ha un creixement de parlants secundaris. Ara, per poder aconseguir que recuperi espai com a llengua habitual sola o combinant amb altres llengües, cal l'esforç de tothom.
Estat actual
"Avui dia a Catalunya no es pot viure plenament en llengua catalana”
Com?
Una cosa que potser hauríem d'evitar és allò de la procrastinació lingüística. Què vull dir amb procrastinació? Allò de dir el primer any no cal que n'aprengui, el segon any tampoc ,no, el tercer tampoc, el cinquè tampoc, deu anys després tampoc no cal que n'aprengui. Aquesta procrastinació fa mal al conjunt de la llengua. I també cal trencar els usos estereotipats. Fa 300 anys que hem après que el català era una llengua que no s'havia d'utilitzar en segons quins contextos i, per tant, ho hem interioritzat. Necessitem que la gent que arriba entengui que si vol formar part del grup local ha d'aprendre català, i això s'ha de poder expressar. Incloure's, integrar-se realment a Catalunya, ha de voler dir acabar tenint el mateix reparatori lingüístic que la gent que viu a Catalunya.
L'enquesta també diu que un 93% entén el català, però la percepció sobretot a Barcelona, és que la xifra ha de ser inferior.
Punt número u, estem parlant de població resident. Hi ha una població que no entra a les enquestes. Punt numero dos, es tendeix a subestimar les expectatives dels altres. Recomano fer la prova i parlar català a locals regentats per persones arribades d'altres països. Això en psicologia està molt ben estudiat: si tu li dius a un professor que els seus alumnes són un desastre i que no tenen nivell i que no estan sortint, aquell professor abaixa les expectatives. Si tu li dius a un professor que els seus alumnes són bons, tiba. En el fons, el que estem fent els catalans és abaixar les expectatives de la gent que ve. Hem d'apujar-les i, per exemple, com dèiem a la campanya que vam fer a la legislatura passada, escolta'm, d'entrada, en català.
El conseller Vila durante la presentación del estudio.
Mateixes condicions
“Incloure’s, integrar-se realment a Catalunya, ha de voler dir acabar tenint el mateix repertori lingüístic que la gent que viu a Catalunya”
Creu que a Catalunya es pot viure al 100% en català?
Ara mateix és complicat, perquè hi ha entorns en què pots viure, per exemple, oralment i fer-ho tot en català, però després hi ha àmbits en què el català té una presència molt, molt escassa. L'àmbit de la Justícia o dels medicaments, per dir-ne dos de diferents. És obvi que aquí no hem aconseguit que el català estigui en el lloc que li tocaria a una llengua plenament oficial. Llavors, es pot viure plenament en català? No, no es pot viure plenament en català.
I en castellà? Es pot viure al 100%?
Jo crec que es pot viure bastant més en castellà que en català. La prova: intentem passar un dia a Barcelona mateix parlant només en castellà i pensem quins casos ens trobarem d'incomprensió o amb coses que no podrem fer.
Perspectives
“La situació del català és complexa i delicada, però és reversible”
És partidari que el català sigui un requisit a Catalunya, laboralment parlant?
Que sigui un requisit una llengua per entrar al mercat laboral no existeix a cap país del món, així en abstracte. Si pots anar a Anglaterra i treballar en un restaurant xinès, sovint només es requereix el xinès. Ara bé, dit això, crec que el català ha de ser un requisit que es posin les mateixes empreses per les feines d'atenció al públic, per descomptat. Crec que les empreses han de prendre la decisió de dir: sí, de cara al públic, per bona imatge de l'empresa, jo he de poder atendre en català, és que només faltaria. Hi ha moltes professions en què, per descomptat, és imprescindible. Els professionals que tracten amb altres persones han de saber català. Si en un àmbit professional no tens gent i l'has de portar de fora, el que has de fer és formar-la perquè aprengui català. Què és exactament el que fa tota l'Europa amb una sèrie de professions en què som deficitaris.
Lee tambiénUn 46,5% de los catalanes tiene el castellano como lengua habitual única y un 32,6% el catalán
El sondeig parla en termes de quantitat, de quantes persones parlen el català. Però no de qualitat. El català que es parla avui dia és menys genuí que el de fa 100 anys, per exemple?
Aquesta és una pregunta una mica random (riu). A veure, les llengües evolucionen en funció dels contactes que tenen, i aquests contactes moltes vegades tenen a veure amb els parlants o amb els mitjans de comunicació. El català d'ara està en contacte amb una o amb unes llengües i amb uns parlants que són diferents dels que hi havia fa cent anys. Fa cent anys, per exemple, el català va assumir alguns gal·licismes que avui dia estan passats de moda. Ara què ens passa? Que a Catalunya hi ha arribat moltíssima gent els últims cent anys que primer parlava castellà i que ara parla moltes altres llengües. Per tant, estem fent un procés d'incorporació d'aquesta gent a l'ús del català. Això, certament, té conseqüències en l'estructura de la llengua. Però el català continua sent una llengua autònoma
En quina situació està el Pacte Nacional per la Llengua?
Tenim ja un text molt avançat. El Parlament ens va demanar de compartir-ho amb entitats i amb grans organitzacions. Hi ha algun grup [polític] que ha fet més el ronso, però jo crec que estem en bona situació per acabar tots plegats d'entendre'n la necessitat. Les mesures que prenguem en favor del català les hem de prendre entre tots. Des del Govern volem que això sigui col•lectiu.
