L’1 de març, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, es va reunir a Roma amb un grup de set catalans, Jordi Bertomeu, Armand Puig, Daniel Arasa, Valentí Miserachs, Agustí Borrell, Joaquim Erra i Marc Carroggio, tots ells amb responsabilitats a la cúria. L’objectiu de la trobada no anava més enllà d’un intercanvi d’impressions, però posa de manifest que l’ Església catalana té també un peu posat a la Santa Seu.
Tot i que el record del paper del cardenal Anselm Albareda o dels bisbes Ramon Torrella i Pere Tena indueix a pensar que en el passat Catalunya tenia una presència més important a la cúria, el cert és que, amb el papa Francesc, ha guanyat rellevància.
Els expriors de Montserrat i Poblet assumeixen alts càrrecs en els seus ordes monàstics
Una de les figures més properes al Pontífex és precisament Jordi Bertomeu Farnós (Tortosa, 1958), oficial del dicasteri per a la Doctrina de la Fe, encarregat directament pel Papa d’investigar casos de pederàstia i abusos sexuals en diferents països ( Xile, Bolívia, Costa Rica, Paraguai), cosa que li ha valgut el sobrenom d’ Agent 007 i no poques i agres polèmiques fins i tot amb sectors de la mateixa Església.
El degà dels clergues catalans a Roma és Valentí Miserachs Grau (Sant Martí Sesgueioles, 1943), director de coral i compositor, que va dirigir fins al 2012 el Pontifici Institut de Música Sacra, i és actualment canonge de l’església de Santa Maria la Major.
Entre els nomenaments més recents hi ha el d’Armand Puig Tàrrech (la Selva del Camp, 1953), que fa un any i mig va deixar de ser rector de l’ Ateneu Universitari Sant Pacià per presidir l’ Agència de la Santa Seu per a l’ Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques.
A la cita amb el conseller hi van anar també dos pesos pesants de l’Opus Dei: Marc Carroggio Guerin (Barcelona, 1967), professor de Comunicació Institucional a Roma des del 1998 i director de Comunicació de la prelatura des del 2006; i Daniel Arasa Villar (Barcelona, 1971), degà de la facultat de Comunicació de la Santa Croce de Roma i consultor del dicasteri per a la Comunicació. També van ser-hi presents dos alts càrrecs d’ordes religiosos: Agustí Borrell Viader (Caldes de Malavella, 1959), doctor en Sagrada Escriptura i vicari general dels Carmelites Descalços des de fa nou anys, que equival a ser el número dos de l’orde; i Joaquim Erra Mas (Vic, 1961), conseller general de l’orde de Sant Joan de Déu des de fa sis anys i elegit ecònom general el 6 de novembre a Polònia.
Altres catalans amb presència a la cúria no hi van poder ser presents. És el cas de Jordi-Agustí Piqué Collado (Lleida, 1963), benedictí, organista, que ha estat durant tres mandats degà-president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma i des de fa tot just un mes és el nou prior del monestir de Montecasino. A més, és consultor del dicasteri per a les Causes dels Sants. Tampoc no van ser-hi dos monjos ben coneguts a Catalunya ara amb altes responsabilitats a Roma: Ignasi M. Fossas Colet (Aiguafreda, 1960), exprior de Montserrat i des del setembre abat de la congregació de Subiaco, que reuneix 70 monestirs benedictins; i Lluc Torcal Sirera (Sant Cugat del Vallès, 1971), exprior de Poblet i ara procurador general de l’orde cistercenc. Tampoc no hi era Ambròs Cots Dorca, postulador general de l’ordre teatina. Ni Núria Calduch Benages (Barcelona, 1957), biblista, que ocupa des del març del 2021 un dels màxims càrrecs per a una dona al Vaticà. És la secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica, òrgan consultiu del dicasteri per a la Doctrina de la Fe. El papa Francesc la va integrar a més a la comissió per a l’estudi del diaconat de la dona.
Margarita Bofarull Buñuel (Barcelona, 1961), metgessa i religiosa del Sagrat Cor, és membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per la Vida des del 2022, tot i que resideix a Barcelona i és presidenta de l’Institut Borja de Bioètica. Ara fa dos anys, el Papa va nomenar també el filòsof i teòleg laic Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) membre del dicasteri per a la Cultura i l’ Educació.
Malgrat no residir a la Ciutat Santa, el cardenal i arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella Omella ( Cretes, 1946) és sens dubte el català amb més contacte amb el Papa des que fa dos anys va ser nomenat membre del G-9, el grup de cardenals que assessoren el Pontífex en el govern de l’Església. I un altre nom a tenir en compte és el del nou bisbe coadjutor de l’Urgell, Josep Lluís Serrano Pentinat (Tivissa, 1977), que des del 2019 era conseller de la Secretaria d’Estat del Vaticà i abans havia format part del servei diplomàtic de la Santa Seu.