Donald Trump exigint als Estats Units la destitució d'un jutge federal que havia ordenat el bloqueig del seu programa de deportacions. Beniamin Netanyahu cessant a Israel el cap del servei nacional d'intel·ligència en plena investigació sobre una presumpta trama de corrupció governamental. Recep Tayyip Erdogan avalant a Turquia l'arrest de l'únic opositor amb opcions de disputar-li el poder.
Tot això va succeir la setmana passada, i il·lustra una era: la dels homes forts.
Avui, gran part del món està en mans de líders que aspiren a fer realitat aquella màxima atribuïda a Lluís XIV: “L'Estat soc jo”. Mandataris que –tant en democràcies com dictadures o règims híbrids– recorren a un còctel de por, culte personal, nacionalisme i populisme per llimar qualsevol forma d'oposició i imposar la seva agenda.
Xi Jinping a la Xina, Vladímir Putin a Rússia, Narendra Modi a l'Índia, Nayib Bukele a El Salvador... La llista és llarga, i inclou governants de la Unió Europea: l'hongarès Viktor Orbán, l'eslovac Robert Fico...
“Tots aquests líders adopten versions del mateix manual autoritari”, explica el sociòleg Larry Diamond, professor de la Universitat de Stanford i un referent en l'estudi de la democràcia i els autoritarismes. “Utilitzen el poder de l'Estat per eliminar tots els mecanismes de control i equilibri, tant dins de l'Estat com en la societat civil”.
Lee tambiénLa historia autoritaria de Estados Unidos
Ja el 2016, abans que Trump guanyés les seves primeres eleccions, el periodista Gideon Rachman va advertir en elFinancial Times que “el lideratge mascle” –aquell que tan bé representava Putin amb el seu estil personalista– estava “de moda”. I aquella manera de governar sembla que ara viu el seu apogeu.
“És evident que hi ha un ressorgiment de la figura de l'home fort”, diu a aquest diari Rachman, qui va disseccionar el fenomen al llibre La era dels líders autoritaris. “Encara que no crec que això fos inevitable. En els anys previs a la reelecció de Trump, el fenomen autoritari va patir alguns revessos”, com les derrotes de Jair Bolsonaro al Brasil o de Jaroslaw Kaczynski a Polònia.
Retrocés democràtic
El 72% de la població mundial viu en països que pateixen algun grau d'autocratización
Les dades avalen aquesta idea d'auge dels homes forts. Segons un estudi recent de l'Institut V-Dem, l'any passat, el 72% de la població mundial vivia en països que pateixen algun grau d'autocratización, davant el 46% del 2012. Per primera vegada en dues dècades, hi ha més estats autocràtics que democràtics.
“Estem assistint a un increment de les tendències autoritàries”, diu Fabio Angiolillo, investigador de V-Dem. “I el més preocupant és que això succeeix amb cada vegada més força en contextos democràtics”. En aquest sentit, Angiolillo detecta un patró habitual: partits autoritaris que arriben al Govern després de guanyar unes eleccions, i que des d'aquella posició comencen a expandir el poder executiu a compte dels òrgans legislatius i judicials, cavalcant a cavall d'un discurs polaritzador de “nosaltres contra ells”.
Trump està recorrent a aquestes tàctiques: menysprea públicament els seus rivals, firma decrets que desafien l'ordre constitucional, intenta que totes les institucions de l'Estat es pleguin als seus interessos. I els seus moviments, a causa del pes dels Estats Units, tenen una reverberació global.
“Trump està donant alè i legitimitat als populistes autoritaris de tot el món”, diu Diamond. “A més, els està proporcionant noves idees sobre com intimidar l'oposició”.
“Amb Trump a la Casa Blanca, els autoritaris se senten envalentits”, opina Rachman. “Durant el Govern de Biden, almenys existia una possibilitat que els Estats Units protestessin o els exigissin comptes. Aquella possibilitat ja no existeix”.
Per a Míriam Juan-Torres, investigadora de la Universitat de Berkeley especialitzada en polarització i populismes autoritaris, una de les principals novetats que ha aportat Trump en el seu segon mandat “és la velocitat i la intensitat amb la que està desmantellant l'Estat de dret i canviant el funcionament del Govern”. Una rapidesa que pot ser inspiradora per a aquells líders desitjosos d'acumular més poder.
Líders envalentits
Governants com Orbán s'escuden en les polítiques de Trump per justificar el seu gir autoritari
El cas és que ja es pot apreciar com les accions de Trump estan animant altres homes forts a intensificar el seu assalt a la democràcia. Alguns d'ells s'han referit expressament al president dels Estats Units per justificar la seva deriva autocràtica: a Hongria, Orbán ha apel·lat al gir ultraconservador de Washington per prohibir les mobilitzacions del col·lectiu LGTBI; mentre que, a Sèrbia, el Govern d'Aleksandar Vucic ha aprofitat els atacs de Trump contra l'Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional per fuetejar diverses organitzacions prodemocràtiques de la societat civil. Altres governants no han estat tan explícits, però han pres decisions que només es poden entendre per la influència de Trump: allà hi ha els casos de Netanyahu i Erdogan.
La incògnita és si aquesta lliga d'homes forts continua marcant el pas del món per molt de temps.
“D'aquí una dècada, podríem mirar enrere i veure aquest període com el moment en què la recessió democràtica es va convertir en una terrible ona d'autoritarisme global”, diu Diamond, “però les autocràcies són profundament corruptes i ineficaces, i tinc fe en el valor superior de la democracia”.
“Auguro una era turbulenta”, apunta per la seva part Juan-Torres. “Necessitem construir democràcies que serveixin a sectors més amplis de la societat. I això no s'aconsegueix només guanyant unes eleccions”.
