Puc imaginar-me la indignació que ha despertat la visita de J.D. Vance i la seva dona Usha a Grenlàndia. El vicepresident no hi ha anat de turisme, sinó per anunciar que es quedaran el país, perquè el milionari en cap que mana als Estats Units ho vol, com si fos un casino d’Atlantic City. Ho pagaran bé, com si tot es pogués comprar, incloent-hi l’ànima dels inuit; les primeres tribus van arribar procedents de l’ Àrtic canadenc, dos mil anys abans de Crist. Tant se val que Grenlàndia no estigui a la venda i que se sentin més a prop del continent europeu que de l’americà des que el viking Eric el Roig hi va arribar a causa d’un exili forçós. Ell va ser qui va colonitzar l’illa més gran del món amb un grapat d’islandesos, als quals va convèncer que era la terra més verda que havia conegut.
S’entén l’enuig dels grenlandesos. Ve algú de visita, s’asseu al sofà, li agrada la casa i decideix que la compra encara que no estigui a la venda. D’una banda, et diu que pagarà bé i, de l’altra, t’amenaça que, si no acceptes, hi calarà foc. Ho va dir Donald Trump, amb la seva verborrea de venedor de locions capil·lars: “Us mantindrem fora de perill, us farem rics i Grenlàndia tocarà el cel”. Com si al cel de Trump les tempestes no fossin diàries. A més, va repetir: “Anirem tan lluny com faci falta per prendre el control de l’illa”, quan Vance encara portava els calçotets de franel·la, a punt de tornar a casa.
El president dels EUA vol Grenlàndia i amenaça un país de l’OTAN amb l’exèrcit
Vance, que ni s’havia llegit un llibre sobre la vida i la cultura de Grenlàndia, va veure poc més que la base dels Estats Units de Pituffik en la visita, i l’única cosa que li va passar pel cap va ser manifestar sobre l’illa danesa que feia “un fred del mil dimonis”. Inicialment es va pensar que fos la segona dama qui fes una aproximació al país i fins i tot es va creure oportú organitzar-li una cursa de trineus. Però Trump no està per a subtileses. Ja ha dit que està decidit a incorporar aquest territori “tant sí
com no”, sense descartar l’ús de la força militar, malgrat que el territori pertany des de fa tres segles a un membre fundador de l’OTAN com Dinamarca.
Un inexpert en problemes
Trump parla de qüestions de seguretat per fer l’opa hostil a l’illa d’un país aliat, però són les raons econòmiques les que pesen més. On hi ha un negoci, que s’aparti la diplomàcia.