Al supermercat vaig veure més gent de l’habitual. El caixer va comentar en veu baixa: “Una clienta diu que és per si hi ha guerra...”. Ja ho sabeu, la fràgil senyora Von der Leyen, que és qui mana a la Unió Europea, ha repetit que “Europa ha d’estar preparada per a la guerra”. Podíem esperar aquestes paraules terribles d’un individu amb rostre impenetrable, però no de l’esmentada dama. “Deslliura’m, Senyor, de les aigües manses, que de les tèrboles ja me’n deslliuraré jo”.
Però quina guerra? És greu dir que s’estigui “preparat” per a la guerra quan els líders s’haurien d’estar esforçant a negociar la pau. Pobres soldats. Algú creu, de debò, que Rússia envairà la UE? Quines amenaces hi ha que no es diuen o s’exageren? Aquí comença la ferma resposta de l’ètica i la democràcia: exigir que es parli clar. El dret a estar informats. I si hi ha tal amenaça, el dret a ser consultats i decidir.
Ja n’hi ha prou de parlar del “compromís d’ Espanya” sense comptar amb els espanyols. Política i ètica no s’han avingut mai. De l’ètica es va a la política, però d’aquesta ja no es torna cap a aquella. El més assenyat és mantenir sempre una cautelar clàusula de desconfiança cap al poder polític. I el més conseqüent amb la moral és desobeir de vegades els seus decrets. Però això últim –la dissidència– pot no ser necessari si la llei i el govern són democràtics. És indesitjable desobeir en democràcia. Si aquesta funciona, no es preveu la dissidència. La fundació de Vox té per nom Disenso.
Algú creu, de debò, que Rússia envairà la Unió Europea?
Ara venen mal dades. Els mandataris europeus diuen que cal rearmar-se. No s’haurien d’armar tant, ni hi hauria dissensió, si es treballés més i millor per la pau. No són polítics? Defensem, sí, Ucraïna, Europa i el nostre país. Perquè, encara que no ens envaeixin, els atacs tecnològics de governs i d’incontrolats continuen fent moltíssim mal. Llavors, el que seria ètic, almenys, és que sigui a les Corts on es debati un possible rearmament; que no es retallin les partides socials; que es creï un alt comitè mixt Govern/ Congrés de control de l’acció i despesa en defensa; que l’esmentada despesa sigui en recerca i tecnologia, no en armes pesants que acabaran obsoletes o atrotinades a les cunetes, i que el cost de la defensa no comporti més impostos als ciutadans.
Lee tambiénAsterismes
Si no, tot és molt arriscat. I, alerta!, cal no perdre de vista els facilitadors, intermediaris i comissionistes que ja es freguen les mans. Caute, segellava Spinoza. Cautela amb les espines de la rosa.