Ortega y Gasset va escriure fa un segle a La rebelión de las masas que “s’ha apoderat de la direcció social un tipus d’home a qui no interessen els principis de la civilització”. Res no pot definir millor Donald Trump com aquestes paraules que van veure la llum al diari El Sol, abans de convertir-se en llibre. No hi ha res de nou sota la capa del cel i de bojos que arriben molt amunt n’hi ha hagut sempre, abans d’estimbar-se als abismes de la història. Avui, 2 d’abril, és una data assenyalada al calendari trumpista: és “el dia de l’alliberament”. El xèrif (així el va definir Vance) considera que les desenes de decrets amb firma per a miops que ha promulgat permetran que el comerç mundial es reequilibri, apujant els aranzels als seus socis comercials. El Canadà, Mèxic, la UE, la Xina, l’Índia i altres països estan en el punt de mira de l’ Administració dels Estats Units.
Trump se’n va a la guerra comercial com un jove recluta il·lusionat perquè li posin una medalla al valor. És lògic que li faci il·lusió participar d’aquest clima bèl·lic, encara que va evitar fins a cinc vegades el servei militar per por que l’enviessin al Vietnam. Els analistes pensen que la inflació es tornarà a disparar als EUA, per més que el president insisteixi que confiïn en ell. Tanmateix, la realitat és que el 52% dels ciutadans desaproven la seva política econòmica i un 64% pensen que no està dedicant prou temps a lluitar contra la inflació i l’alça de preus, segons una enquesta de la CBS.
Trump, que va evitar cinc vegades el servei militar, se’n va a la guerra (comercial)
El president se sent empoderat, veient el planeta temorós per les seves decisions. Tot i això, el Dow Jones i el Nasdaq cauen, el primer trimestre ha estat dolent i les xifres d’ ocupació no conviden a l’eufòria. El senador demòcrata per Virgínia Mark Warner ha declarat a Fox News que la borsa es desploma perquè pensa que els aranzels són estúpids, abans de recordar que decisions semblants van conduir a la Gran Depressió.
Lee tambiénEl futur no serà una festa
Però Trump no canviarà d’opinió. Podria cantar com Serrat “hoy puede ser un gran día, duro con él” . Està convençut que el seu pla és infal·lible. A un narcisista li importen un rave els principis de la civilització. I així estem, veient com els marcians dominen la Terra.