El terrabastall de les borses pels aranzels i els retrets públics per aprovar la llei de pressupostos han despertat el Partit Republicà de la seva lluna de mel. El president Donald Trump, que presumia de tenir un control absolut del partit, afronta ara divisions a esquerra i dreta.
D’una banda, una desena de republicans s’han unit als demòcrates per mirar de tornar al Congrés l’autoritat sobre la política comercial, que Trump està esquivant fent servir declaracions d’emergència nacional per decretar unilateralment els seus aranzels. De l’altra, una quinzena de republicans de línia dura estan en contra de la llei de pressupostos impulsada per Trump, perquè volen retallades més grans en la despesa pública per complir amb la seva promesa electoral: la reducció del dèficit.
El mandatari als qui s’oposen als pressupostos: “Tanqueu els ulls i voteu, deixeu de fer el numeret”
Trump es va dirigir dimarts a la nit a les dues rebel·lions durant un sopar del comitè republicà a Washington. “Veig algun republicà rebel, algun tipus que vol fer-se notar, dient: ‘Crec que el Congrés s’hauria de fer càrrec de les negociacions’. Deixin-me dir-los, vostès no negocien com jo”, va dir en el seu estil egòlatra i desafiador sobre les converses –de moment, fallides– amb els països afectats pels aranzels.
En realitat, no és això el que busquen els qui donen suport al projecte de llei bipartidista que el republicà Chuck Grassley i la demòcrata Maria Cantwell han presentat al Senat. El que volen és exercir el paper de control al poder executiu que la Constitució dona al legislatiu i que s’ha tornat una urgència davant l’agressiva política comercial de Trump, que s’ha desplomat a les borses i torna a posar la inflació i la recessió en l’horitzó. La iniciativa legislativa, la llei de Revisió Comercial, establiria que un president ha de notificar al Congrés els aranzels en un termini de 48 hores a partir de la seva imposició i que el Congrés els aprovi en 60 dies o expirin.
La proposta té el suport d’almenys set republicans, suficients per aprovar-la si tots els demòcrates hi voten a favor. Tot i això, si rep l’aprovació del Senat, el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, ja ha dit que no pensa portar-la a votació, i Trump ha deixat clar que farà servir el seu poder de veto si també s’aprova a la Cambra Baixa. Allà, el republicà Don Bacon lidera una proposta semblant, amb dos membres del seu partit, Jeff Hurd i Dan Newhouse, i dos demòcrates.
El representant de Comerç de la Casa Blanca, Jamieson Greer, va comparèixer dimarts al Senat i ahir en una altra comissió de la Cambra de Representants, i en les dues sessions va topar amb les queixes d’alguns republicans. El senador Steve Daines li va recordar que qui paga els aranzels és l’importador i, en aquest sentit, “em preocupa l’efecte inflacionista, i que si hi ha una guerra comercial es tanquin els mercats per als agricultors, ramaders i fabricants dels Estats Units”.
El congressista Darin LaHood va dir que quan parla amb els agricultors d’Illinois, el seu estat, “veig molta ansietat, estrès i incertesa perquè, en una guerra comercial, normalment el primer peó és l’agricultura”.
Paral·lelament a la rebel·lió pels aranzels, Trump afronta divisions també per l’aprovació dels seus pressupostos, que dissabte van passar el tràmit del Senat per la mínima (51 vots a favor i 48 en contra), amb dos republicans que es van unir al rebuig demòcrata. A la Cambra de Representants, però, una trentena de republicans han expressat la seva preocupació sobre el pla, segons Fox News, i una quinzena de falcons fiscals pretenen votar-hi en contra perquè volen més retallades. Trump els va convidar dimarts a la Casa Blanca per provar de convence’ls, però no va aconseguir calmar la rebel·lió. A la nit, va insistir en la seva pressió pública als dissidents: “Simplement, heu de votar. Tanqueu els ulls i feu-ho, és un pressupost formidable. Deixeu de fer el numeret”, va dir al sopar amb els legisladors republicans. Aquesta mena de pressió li ha servit en el passat per aconseguir canvis d’opinió, com en la votació de l’ speaker Mike Johnson. Però aquesta vegada podria no haver-n’hi prou per evitar el motí.