És una capitulació en tota regla en la particular guerra comercial de Donald Trump que, segons la retòrica de la Casa Blanca, esdevé una gran victòria del president. Es va vendre com una demostració del seu art negociador, perquè els països volen obrir converses. Però amb el rerefons del perill per l’impuls de la inflació i els pronòstics de recessió, Trump va comunicar ahir a la seva xarxa social una pausa de 90 dies als aranzels recíprocs a tots els països, tret de la Xina, mesura que havia fet que els mercats borsaris caiguessin en picat des del seu anunci de la setmana passada, amb l’evaporació de milers de milions, i amenaçava de desmuntar el comerç mundial. Wall Street ho va celebrar.
Trump va fer l’excepció de la Xina, a la qual no només no inclou en aquesta pausa, sinó que li augmenta fins a un 125% els aranzels, perquè Pequín va aplicar en paral·lel un increment del 84% en les taxes a les importacions dels Estats Units. “ La Xina ha demostrat una falta de respecte al comerç mundial”, va subratllar al seu missatge.
En respostes als periodistes, va dir que “la Xina vol arribar a un acord, però no sap com”.
La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va informar que els aranzels es redueixen a un 10% universal, una baixada substancial per a la majoria dels països, però que encara pot crear danys, sobretot en nacions pobres.
Pel que fa a la Unió Europea, que va aprovar ahir mateix uns aranzels del 25% en resposta als impostos per als Estats Units sobre l’acer i l’alumini, vigents a partir de dimarts vinent, el mandatari va remarcar que aquesta és una decisió temporal, un període per negociar, i que “el pacte es pot fer amb qualsevol”, sempre que “els tractes siguin justos”. La UE tindrà el 10% general.
El Canadà i Mèxic quedaran exclosos ara per ara d’aquest 10%, si bé estan subjectes al 25% en alguns productes no inclosos en el pacte dels tres països nord-americans ( USCMA), així com el 25% de l’alumini i els cotxes.
Una decisió abrupta, pels missatges triomfalistes llançats només una estona abans pel mateix president i els seus associats,
que va causar gran sorpresa. “He pensat que la gent s’estava
sortint una mica de la norma i que s’estava posant histèrica, que tenia una mica de por”, va reconèixer en la seva rectificació.
Durant aquestes jornades, va estar pregonant: “Les meves polítiques no canviaran mai”. Aquesta idea la va reiterar dimarts en un acte del Partit Republicà, en què es va mantenir invariable. Va presumir que “els països em
llepen el cul per negociar els aranzels”. En veritat no hi havia res concret, i ahir dimecres va justificar la seva mutació després d’afirmar que “sempre has de ser flexible”.
Però per no cessar en la
incertesa, Trump va dir
que podria considerar eximir “instintivament” algunes empreses dels Estats Units d’aquesta pausa de 90 dies als aranzels.
El mandatari suggereix un pacte amb la UE i assegura que Pequín vol negociar, “però no sap com”
La reacció de la borsa va ser d’eufòria immediata. Els índexs van saltar com a ressorts cap als núvols. Així que va córrer la notícia, el Dow Jones es va disparar més de 1.000 punts, i al tancament de la sessió es va enfilar a 3.000. El Nasdaq, amb una pujada del 12%, va tenir el millor dia des del 2001, tant que l’S&P va experimentar un guany del 9,5%.
“El mal ja està fet, l’alleujament del mercat és una farsa”, va afirmar a The New York Times l’economista Diane Swonk.
Els gravàmens recíprocs o de càstig van ser vigents amb prou feines dotze hores des de la seva entrada en vigor a mitjanit.
“Hem pogut veure la reeixida estratègia negociadora del president Trump”, va assenyalar Scott Bessent, secretari del Tresor.
“Més de 75 països han demanat negociar i el president ha demostrat coratge”, va dir. “Algú havia de prémer el gallet”, va respondre Trump.
L’exsecretari del Tresor Lawrence Summer va desmuntar la tesi victoriosa. “Si fos el previst, hauria d’haver negociat abans que entressin en vigor els aranzels”, va assenyalar.
El secretari de Comerç, Howard Lutnick, un dels més fervorosos defensors dels aranzels, que va defensar a tota hora que els gravàmens havien arribat per quedar-se, es va felicitar a X. “El món està a punt per treballar amb el president Trump per arreglar el comerç mundial i la Xina ha triat la direcció oposada”.
Eufòria al mercat, tot i que els analistes creuen que “el mal ja està fet, l’alleujament és una farsa”
La rectificació va tenir lloc després de la reiteració dels avisos que la situació s’abocava cap a l’abisme econòmic i financer, com es va intuir davant la liquidació dels bons del Tresor, en general una inversió segura.
A molts els va sorprendre l’eufòria quan els aranzels a la Xina, els més nocius, continuen sent
vigents.
